Padrines i padrins de Reus i Riudoms, espavileu a comprar la mona per a filloles i fillols! La Setmana Santa ja és aquí i Dilluns de Pasqua no poden faltar les postres tradicionals i amb el corresponent pastís i la preceptiva figura de xocolata. Ja fa una bona colla d’anys d’implicació de les pastisseries i confiteries de Reus i el Baix Camp en una mena de competició per personalitzar les dolces figuretes.
Enguany, la celebració del centenari de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí ha estat font d’algunes inspiracions. La setmana del 16 eren reproduccions de les fumeres de la Pedrera a la Pastisseria Huguet, aquesta a la Confiteria Padreny una maqueta del monument que s’està dissenyant per Reus, obra de l’escultor Joan Serramià, i al qual es destinaran els beneficis de les vendes, i aquest diumenge passat, a Riudoms, una figura de Gaudí de mida natural feta pel pastisser local Adan Sáez per encàrrec de l’ajuntament riudomenc. Una peça de xocolata de 150 quilos que podreu contemplar exposada fins a l’11 d’abril a l’entrada del Teatre Auditori del Casal Riudomenc.
Ara és la febre de Gaudí i en altres moments ha estat la dels elements seguicis populars, gegants, nans i més personatges. La cultura, les tradicions i la pastisseria es donen la mà en un saludable exercici per estimular simultàniament el cervell i l’estómac, dues de les principals entrades del coneixement i del sentiment. I Reus pot estar contenta de mantenir ben viu i compromès un sector de pastisser que té com a degana la Confiteria Padreny, oberta des de 1815 com ens documenta el fantàstic llibre «Temps de dolços», escrit per Carme Puyol i Lena Paüls i il·lustrat per Teresa Llorach, repassant la història de set generacions.
I en tenim d’altres ben potents com l’esmentada Huguet, Poy, Caelles, Maika, Rocher o Mare Molas, entre moltes altres que conviuen amb una constel·lació de cafeteries i fleques que també venen pastisseria i rebosteria. És un sector, per sort, que resisteix els canvis de costums i de consum. Voldria recordar que l’aportació que va fer la Mare Molas el 2009, amb la recuperació del famós pastís de vi creat el segle XIX per la desapareguda Les Glòries de Reus. Un producte molt apreciat a Catalunya que feia que molta gent de fora vingués a comprar-lo a la ciutat. Vi blanc, crema anglesa i branques de braç de gitano caragolades amb melmelada de gerds n’eren els principals ingredients. Ignoro si els de la Mare Molas el continuen elaborant. M’hi acostaré a preguntar quan surti aquesta setmana a encomanar la mona del meu fillol.
Unes postres tradicionals de Setmana Santa que es remunten al segle XV i que ha arrelat especialment a Catalunya, València i Múrcia, i que pren el nom de la paraula àrab «muna» que significa regal o obsequi i també amb arrels llatines i fins i tot gregues. Originalment, la Mona era un brioix amb ous durs, tants com anys tenia l’infant receptor, que al XIX va evolucionar cap als pastissos amb figures de xocolata. Una manera ben dolça de tancar l’abstinència de la Quaresma i donar la benvinguda a la primavera i a la fertilitat. Unes figures de xocolata que va començar a crear el pastisser barceloní Lluís Santapau els anys trenta del segle passat. Figures que al llarg dels anys han anat representant a personatges de ficció, famosos esportistes i actors, elements de la tradició cultural i fins i tot polítics. Podríem trobar cert paral·lelisme amb les Mones i les Falles valencianes. Uns les cremen i altres ens les mengem.
I és difícil que les pastisseres i els pastissers catalans es quedin sense models d’inspiració veient com n’està de revolucionat el món en general. Potser l’any que ve hauríem de reivindicar la figura del Caganer. Mentrestant, no oblideu la cita amb filloles, fillols i pastisseries. Teniu pocs dies. Feu via. Uns i altres us ho agrairan. És una bona manera de fer comunitat i ciutat. A bodes em convides.