L’ascens i èxit experimentat per la novel·la negra a casa nostra al llarg dels últims anys ha fet que s’hagi multiplicat tot el que s’hi relaciona directa o indirectament. Aquest seria el cas dels festivals, de les publicacions, de les editorials i, és clar, de les noves veus que entren en aquest univers en expansió constant.
Editorials consolidades con Llibres del Delicte, que, de camí cap a la celebració dels 15 anys de vida i a punt d’arribar als 100 títols publicats, acaba de retallar el seu nom, convertint-se en Delicte i de canviar tot el disseny i la imatge, continua apostant per noves veus del gènere amb l’objectiu d’obrir mercat i de descobrir mirades innovadores. Aquest seria el cas de Mònica Bofill (Barcelona, 1973) que després de guanyar alguns premis de relat curt s’ha estrenat amb la novel·la ‘L’ombra de mitjanit’. Fins aquí seria un cas com tants d’altres sense res que el fes singular o especial. El punt d’inflexió concret i diferencial cal buscar-lo en la professió de l’autora. La Mònica, a més de ser titulada en Investigació Privada per la Universitat de Barcelona i graduada en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya és mossa d’esquadra des de fa vint-i-cinc anys i membre del grup de delictes contra les persones i homicidis, així que els seus coneixements sobre el tema és més que evident que s´han aconseguit de primera mà i sobre el terreny i no anant a demanar consell i orientació a un policia més o menys especialitzat tal i com fan la majoria d’escriptors.
Ella es pot documentar i trobar material sobre el terreny a base de la seva pròpia experiència i la dels seus companys i, de fet, resulta interessant comprovar com és capaç de sumar els coneixements professionals a un rigor narratiu que li permet mantenir la tensió de la història i anar avançant pas a pas amb el procediment sense descuidar, és clar, la psicologia íntima dels personatges i molt especialment de la protagonista principal.
I esment especial al tema escollit, ben original i de gran actualitat, un periodista i presentador d’un exitós programa de true crime televisiu apareix mort al parc Vallparadís de Terrassa. Vindria a ser com trobar de cop i volta el cadàver del Carles Porta. Imagineu-vos per un moment tot el que implicaria deixar de posar llum a la foscor i l’impacte que representaria un fet com aquest a nivell social. Doncs bé, la Mònica ho planteja, s’hi capbussa sense embuts i fa el seguiment de la seva investigadora, l’Arianne, acabada d’aterrar al grup d’Homicidis i del Robert, un policia amb més anys d’experiència que han rebut l’encàrrec d’ocupar-se del cas. Com era d’esperar una investigació que per les seves característiques inicials semblava senzilla i no especialment enrevessada, es va complicant a mida que avança. La feina encetada pel periodista i la dels policies crea interseccions que no sempre resulten prou aclaridores i això fa que un cas antic es fusioni amb l’assassinat del presentador i ho dificulti tot encara més.
I si, a més, es té en compte el passat de l’Arianne que es va mostrant a petites dosis, s’acaba bastint una trama que enganxa i que supera amb molt bona nota el que caldria esperar d’una primera novel·la. No cal ni dir que tota la qüestió de les investigacions i el procediment prové de «fons fiables» i no grinyola en cap moment i la solidesa literària suma punts al conjunt i fa que ‘L’ombra de mitjanit’ sigui un nou encert de Delicte i de ben segur una nova veu que no tancarà aquí la seva carrera i que ens regalarà noves fites amb aquest segell de solvència contrastada que aporta el fet de venir de primera mà i de complementar-se amb una habilitat a l’hora de bastir històries gens menyspreable. Amb la continuïtat de l’Arianne o amb nous personatges Mònica Bofill ha aparegut per quedar-se, sens dubte.