Un alcalde reconeixia, fora de micròfons i ja fa temps, que és d’estúpid polític gastar-se diners en clavegueres perquè els votants no les veuen. Era l’època en que cada municipi volia tenir un polígon, una piscina que es pagaria sola (o no) el manteniment i aquí pau i després glòria, la partitocràcia pendulava d’un gran bloc a l’altre i les quatre estacions tenien sentit perquè no es passava directament de la calor al fred. Vivaldi s’hauria estalviat en l’actualitat un munt de feina. Perquè el segle XXI porta reptes nous, i entre ells la necessitat de fer front al canvi climàtic des de la primera trinxera, que com sempre és la dels ajuntaments.
La percepció del ciutadà-votant ha evolucionat i comença a reclamar eficiència a l’hora de buscar solucions a les tempestes recurrents que han entrat per la porta gran dins del debat polític, en un panorama electoral cada cop més esmicolat i on les grans infraestructures ja no són garantia de reelecció. La tempesta que ha viscut el Baix Ebre i el Montsià aquest diumenge i dilluns passat en són un exemple. Tres alcaldes ja han deixat clar que cal invertir en aquella obra estúpida perquè és invisible. I fer-ho amb l’ajut de les administracions superiors, és clar, perquè d’aquesta nova frontera meteorològica o en sortim tots o l’esclafit se’ns emporta a tots.
Es pot seguir llegint la notícia en aquest enllaç.