La boira de la confrontació i el fracàs del diàleg també han arribat a l’Agrupació de Confraries de Setmana Santa de Reus. La decisió de la degana Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de donar un cop de porta queixosa per les difamacions, calúmnies i maledicències que assegura haver rebut per part de l’Agrupació és una mostra més del signe del temps que vivim. Desconec els detalls del trencament perquè els mitjans de comunicació han estat molt discrets i probablement les fonts també. Una barreja de l’estesa tradició de rentar la roba bruta a casa i de la cultura no escrita que sobre alguns temes és lleig parlar-ne i, per tant, no cal donar explicacions. Tot lluny de l’imperi de la transparència, encara que en alguns casos són entitats o institucions que no fan cap lleig a rebre diners públics. Tot el relacionat amb l’església i la monarquia era innombrable han estat fins fa quatre dies.
Pel poc que s’ha anat explicant sembla que la crisi s’ha cuinat a foc lent durant mesos, potser anys, i la junta de la Sang ha dit prou. Enrere queden els setanta-vuit anys des que aquesta entitat va tenir un paper clau en la fundació de l’Agrupació. Jo, que confesso que em miro amb escepticisme el fenomen religiós en general, penso que és una llàstima des del punt de vista de l’afebliment del teixit associatiu que és bandera social de la ciutat. Una bandera que se sosté en el lloable voluntarisme de dedicar part del temps personal a la gestió de les entitats per vocació, devoció o senzillament per amor a l’art. Amb tot, la mateixa junta de la Sang ens ha tranquil·litzat perquè continuaran al peu del canó de la celebració de la Setmana Santa. Per tant, del 13 al 20 d’abril de l’any que ve estan assegurades de les Tres Gràcies de Divendres Sant. Un acte ciutadà que transcendeix la religiositat per convertir-se en una manifestació de tradició i cultura popular seguida per multitud de veïns de Reus i de fora vila. Tindrem les Tres Gràcies a la plaça de la Sang i abans la Funció de l’Agonia a la Prioral de Sant Pere amb les seves Set Paraules. Potser aleshores escoltant-les amb atenció en traurem l’entrellat de la crisi de l’Agrupació de Confraries de Reus.
Això és el que m’ha fet pensar la declaració de l’Arquebisbat de Tarragona respecte al conflicte que considera que la gent de la Sang hagués hagut de fer cas als evangelis proclamats els últims diumenges i renovar els estatuts de l’entitat seguint les directrius del Secretariat de les Associacions de Setmana Santa. Fes bondat i segueix fil per randa el manual d’instruccions. Reconec que em perdo en aquest galimaties i només entenc que la clau, amb tot el meu respecte, era seguir la santa paraula o la paraula santa. Però l’ésser humà és tossut i no sempre les regles de les institucions, i les esglésies no són excepció, li serveixen per dirimir diferències personals més mundanes, sovint carregades de protagonisme i malentesos. Confiem que entre la Sang i l’Agrupació la sang no arribi al riu. Potser aquests dies finals de les Festes de Misericòrdia trobaran la inspiració per fumar la pipa de la pau. Tenen temps fins dijous. Estaria bé, però us confesso que no em fa perdre la son.
I tanco capítol amb un agraïment al director d’aquest diari, Marià Arbonès, per la seva última recomanació musical, el «Mammy Blue» del grup Pop Tops que ho va petar el 1971. A vegades posar el retrovisor no ens dona la contrasenya per salvar el món, però reconeguem que és divertit. Una illa d’imaginació i records enmig de l’actual imperi de músiques i lletres que alguns, ignorants i carrosses, no entenem. Sempre ens quedaran el Marià i Spotify. Ja sé que no era la seva intenció, però jo goso dedicar la cançó als contrincants de la història d’aquest article. I traduir-lo li fa perdre glamur. “Mammy, mammy, mammy blue, ooo mammy blue/ Mammy, mammy, mammy blue, ooo mammy blue/Porque tu casa tan vacía/ Porque cerrada noche y día/ Ah mammy dime donde estás, ay dime/ Después de tanto caminar/ Aquí me quiero consolar/ Y ser de nuevo niño, ay por ti/ Me fui muy lejos ya lo sé/ Me fui creyendo poseer/ Un gran amor, más bello que tu/ Ay mammy/ Aquel amor que no duró/ Aquel amor que me dejó/ Vencido vengo a ti/ Mammy, mammy blue”.