L’escultura ‘Laboremus’ (1888) és obra de l’artista reusenc Joan Roig i Soler (Reus, 1835 – BCN, 1918) i representa una nena d’uns sis anys asseguda i fent mitja. Es troba a la sala de converses Ramon Amigó del Centre de Lectura de Reus. És fosa en ferro i mesura 89cm d’alçada.
***
L’escultor tenia parentes i amigues que li feien de model. Però cap no era la seva amant, excepte una; ell, l’escultor, era solter, s’havia enamorat de la mare de la nena i no s’hi havia pogut casar perquè ja era casada amb un altre home.
Aquell dia l’escultor i la model acabaven de fer una cosa insòlita: havien anat a un convent de Gràcia a abandonar-hi una criatura de nom Serafina. A la monja que se’n va fer càrrec li va fer pena posar-li els cognoms Expósito o Deulofeu i optà per Joana i Teresa. Així que la nena es va dir Serafina Joana Teresa.
No sabem si la relació de la dona amb l’escultor era consentida –o coneguda– per part del marit, que bé devia adonar-se de l’embaràs… En tot cas, la nena no portava els cognoms del pare ni de la mare. Durant molt de temps, la Serafina no va conèixer altra casa que el convent, on les monges li van ensenyar a fer labors, a escriure, a llegir i, potser, li van donar nocions de piano. Passats els anys, quan es va fer gran, la van casar amb un home castellà més gran que ella, amb el qual va tenir molts fills.
Però el pare de la Serafina tenia diners i, en compensació per haver-la abandonat, li pagava els estudis. Per això la Serafina rebia de tant en tant, al convent, la visita d’un senyor que, també, la feia servir de model per als seus dibuixos. És possible que d’aquests dibuixos sorgeixi l’escultura Laboremus.
Perquè ella, la Serafina, feia labors amb fil, dibuixos en relleu amb fil, autèntiques filigranes que semblaven escultures. I al Centre de Lectura, hi podem contemplar l’escultura Laboremus, que és la petita Serafina Joana, que no porta el cognom del pare perquè ell, que era solter, no va gosar reconèixer oficialment el fruit del seu amor amb la model.
Crec que la Dama del paraigua del parc de la Ciutadella guarda les gotes de pluja, que són les llàgrimes que l’amant va plorar per no haver pogut tenir la petita amb ella.
Una descendent del matrimoni entre la Serafina –també coneguda com a Joana, perquè confonien el cognom amb el nom de fonts– i el castellà es va casar amb un home de cognom P. i un fill seu es va instal·lar, ja de gran, a Reus. El seu descendent ha treballat d’arquitecte a la nostra ciutat.
És curiós veure com les habilitats artístiques perduren a través de les generacions, gràcies als capricis de la genètica.