L’estrena literària d’un metge

Fins no fa massa era habitual que metges, advocats i altres professionals d'èxit acabessin la seva carrera laboral fent un llibre, ja fossin les memòries o un recull més o menys exhaustiu de vivències personals. Però els temps canvien i ara, aquella teòrica divisió quasi irreconciliable entre ciències i lletres s'ha anat difuminant fins pràcticament desaparèixer. Avui un cas que ho demostra de manera clara.
 
Carlos González Gallego (Puertollano, Ciudad Real 1990) és metge oncòleg. Va estudiar medicina a la Universitat Complutense de Madrid i actualment viu a Barcelona i treballa en un dels grans hospitals de referència de l'àrea metropolitana. Fent bona aquella idea renaixentista d'abastar tots els camps de la saviesa i no només el propi, fa uns mesos va publicar la seva primera novel·la, Tierras raras a l'editorial Caligrama.  
 
Tierras raras és una història que podria abraçar el qualificatiu de negra, però que seguint les pautes més actuals del gènere, va molt més enllà i ens mostra angles i arestes del relat que s'escapen i força dels paràmetres habituals, donant-li una profunditat i unes ramificacions més que interessants.
 
Carlos González fa un debut prometedor amb aquest llibre. Escombra cap a casa i el protagonista és un metge en hores baixes que trenca amb el seu present i decideix enfrontar-se amb les esquerdes del passat tor responent la crida d'un vell amic. Res, però, acaba sent innocu i aquest girar la vista i enfrontar-se a les ferides mal tancades o directament obertes del passat s'acaba convertint en un pes molt més feixuc del que caldria esperar.
 
L'eix central d'aquest ahir aparcat és un dia amb dues morts, un assassinat i un, en aparença, suïcidi que, d'una manera o d'una altra, va acabar atrapant i marcant a tots els implicats..
 
Però més enllà del fil de la trama i de la manera de desenvolupar-la, combinant passat i present, diria que un dels encerts de González Gallego és la manera que té de tractar i de desenvolupar la personalitat dels protagonistes. Potser per la formació mèdica, que es nota força en descripcions i en situacions concretes, per una innata habilitat o per l'acurada combinació de les dues coses, el cert és que els personatges ens arriben dotats d'una força i d'una complexitat que els converteix en força interessants, de fet hi ha moments en que es troba a faltar més descripció, més detall, més aproximació per tal de gaudir amb intensitat d'aquests personatges que es van enfrontant a les seves pors, als seus fantasmes i al seu destí de maneres diverses i interessants. La maduresa enfrontada als pecats o als descuits de la joventut, el pas del temps convertit en un jutge i en un actor que destapa fets, emocions, sentiments i sensacions que s'han quedat durant anys en letargia i que només necessitaven una sacsejada per reviure i fer-se presents de nou.
 
Una novel·la, subtil, reflexiva, sòlida i plena de matisos, amb morts però carregada de vida i que, d'entrada es presenta com un bon debut i com una magnifica promesa de futur.