Sort tenim que allà on l’Ajuntament no arriba (perquè no vol, perquè no sap com, o pel que sigui), hi ha entitats i persones que, de forma altruista i amb conviccions fermes (cos que no està gens de moda) penquen per solucionar problemes importants de la societat.
Ara, l’entitat Llars Familiars ha decidit crear un nou servei (l’ha batejat com a “l’Eina”) que vol oferir garanties als propietaris que tenen algun habitatge i que no el posen al marcat per por, o perquè els fa massa respecte tota la parafernàlia legal que cal per posar un pis a lloguer. El que es fa amb l’Eina és facilitar les coses i oferir garanties als propietaris, de manera que guanyen seguretat jurídica i econòmica, a més d’acompanyament professional en tot el procés. El resultat final és que es posa un habitatge de lloguer destinat a famílies o persones vulnerables, cal insistir-hi, amb totes les garanties.
Llars Familiars és una cooperativa, nascuda el 2015 a la ciutat, amb l’objectiu de generar habitatge social. Tenen ja uns 25 pisos, i cobren una mitjana de 325 euros mensuals de lloguer, lluny dels preus que apareixen a les aplicacions immobiliàries que la gent utilitza quan busca un pis de lloguer. I tenen també unes 75 famílies en llista d’espera.
La característica del projecte és la seva professionalitat, la voluntat de fer les coses bé, d’oferir garanties. Ho podria fer l’Ajuntament? Segur que sí. I, probablement, algun programa semblant deu gestionar, però la maquinària administrativa fa poc eficaç el procés que, amb molts menys recursos, la cooperativa pot resoldre millor.
I la clau és la gent que va al davant. Des del feliçment tossut mossèn Pep Moreno, que quan es va començar a moure en el tema de l’habitatge social a la ciutat despertava un cert recel en l’àmbit municipal perquè feia una feina que “no li pertocava”, i que ara presideix la cooperativa, fins a Daniel Pi, tresorer, exregidor de l’Ajuntament cul inquiet present en moltes iniciatives que busquen la millora de la societat, i tants d’altres.
I com Llars familiars, altres entitats i persones treballen de forma desinteressada, i sovint en silenci, per una ciutat i per un món millor.