Pagès Editors ha publicat ‘Cròniques de la veritat prohibida’, un recull de relats amb la signatura de Lola Palau. I no us penseu, Lola Palau no és una mestressa de casa de Palafrugell que, avorrida de fer activitats lúdiques i manualitats ha decidit provar sort amb la literatura. No, Lola Palau és un col·lectiu literari de la Catalunya central format per escriptors de diferents estils i procedències que es van estrenar el 2018 amb ‘Que Déu ens agafi confessats’, al voltant dels 10 manaments, van seguir el 2021 amb ‘Dies de roses i vi’, movent-se en el món del vi, que col·laboren quinzenalment al diari Regió 7 amb la secció ‘El mil i un dissabtes’ de la Lola Palau i que ara continuen la seva trajectòria amb aquestes ‘Cròniques de la veritat prohibida’, que conté històries centrades al voltant del Museu de l’Art Prohibit que Tatxo Benet va obrir a Barcelona.
Per aquells atzars de la vida, la publicació del llibre ha coincidit amb la crisi i el tancament de la seu del Museu però, per contra, també amb l’inici de les mostres itinerants que recorreran el món així que, no hi ha mal que per bé no vingui. De fet totes les peces que Benet ha anat atresorant ja tenen la seva pròpia història al darrere. Algunes han patit censura directa, d’altres s’han vist apartades de mostres públiques per diverses raons i totes, en definitiva, han patit mirades censores i repressores en diferents graus i formats. Els integrants de Lola Palau, després de visitar el Museu ban escollir cadascun d’ells una obra i el que han fet ha estat aportar la seva visió literària que se suma (no necessàriament en la mateixa línia) a la motxilla que ja porta la pròpia peça i acaben construint una estructura intensa i interessant que ultrapassa la realitat complexa i la aporta una nova concepció, una llum diferent.
Dotze mirades personals, úniques que acabem construint un tot global i intens i, per si coneixeu el museu o per si teniu interès en fer les comprovacions entre realitat i ficció, aquests són els integrants de Lola Palau i les obres que han escollit a l’hora de construir el seu relat: Llorenç Capdevila (‘El desgel’) – ‘Always Franco’, d’Eugenio Merino; David Clusellas (‘Quo vadis, Europa?’) – ‘Freedom fries’, de Yoshua Okón; Imma Cortina (‘El somni de la raó’) – ‘Caprichos’, de Goya; Pilar Duocastella (‘Un clau al mig del pit’) – ‘Suite 347’, de Picasso; Jordi Estrada (‘Vols foc?’) – ‘Cajita de fósforos’, de Mujeres Públicas; Pep Garcia (‘El cos de Crist’) – ‘Amén’, d’Abel Azcona; Maria Dolors Guàrdia (‘Confidències’) – ‘Statue of a girl of peace’, de Kim Eun-Sung i Kim Seo-Kyung; Xavier Mas Craviotto (‘El silenci més bonic que hem sentit mai’) – ‘Smiling Copper,’ de Banksy; Lluís Montoliu i Viñeta (‘Alteració i mudança de Ceferino Cifuentes’) – ‘Espectador de Espectadores’, d’Equipo Crónica; Antoni Pladevall (‘Una decisió molt delicada’) – ‘Piège à loup’, d’Amina Benbouchta; Miracle Sala (‘Oda a la llibertat’) – Obres dels artistes de Guantánamo; Josep Maria Solà (‘La petita mort’) – ‘L’estasidilatex’, de Juan Francisco Casas.