Aquest dissabte, 25 de juliol, a partir de les 10 de la nit, en el marc del Festival Camp de Mart, la cantant Luz Casal (Boimorto, 1958) oferirà el seu repertori musical al Teatre Auditori del Camp de Mart. A Reusdigital.cat hem parlat amb l’artista gallega que presentarà alguns dels temes del seu darrer disc, ‘Me voy a permitir’, i altres peces que han marcat gairebé 50 anys de carrera professional.
El seu darrer disc, publicat el novembre de 2025, porta un títol amb una clara declaració d’intencions: ‘Me voy a permitir’. ¿Què s’ha permès fer amb aquest nou treball?
M’he permès fer moltes coses: versions, tractar temàtiques que mai abans havia tractat, com en el cas de «Bravo», i homenatjar gent que admiro com és el cas de les dones. O per exemple, m’he permès mostrar defectes al tema que dona nom al disc. Amb tot, no hi ha hagut un canvi radical en la meva manera de fer.
Després que el novembre passat actués en una gala benèfica a l’Auditori Josep Carreras, a piano i veu, a Tarragona vindrà acompanyada d’una banda integrada per Tino di Geraldo a la bateria, Jorge F. Ojea i Borja Montenegro a les guitarres, Peter Oteo al baix i JM Baldomà «Baldo» als teclats.
Exactament. El component benèfic del concert a Vila-seca buscava un plantejament més intim. No té res a veure amb el que es veurà a Tarragona, on porto una proposta més clàssica, dins del pop-rock que he fet tota la meva vida.
Què li agradaria que el públic de Tarragona es portés a casa seva després del concert?
Per una banda, la satisfacció d’haver-ho passat bé, que l’hem entretingut. Però per damunt d’aquest entreteniment m’agradaria que marxessin amb el regust d’haver escoltat una determinada cançó que els hagi provocat sensacions inesperades. En el cas dels seguidors fidels el que volem és que cada nit sigui una experiència diferent.
Des del juliol de 1992, amb motiu de les festes de Sant Magí, no ha tornat a actuar a Tarragona. Què espera d’aquest retorn més de 30 anys després?
Espero que la gent se’n vagi satisfeta, i jo també, de no haver comès massa errors i de tenir la sensació que s’ha entregat el màxim. Cada nit t’ofereix una experiència distinta.
Gairebé cinc dècades dalt de l’escenari, com ho continua vivint?
Sempre tens una sensació de responsabilitat, d’estar a l’altura, de donar el que la gent espera de tu, i d’intentar mantenir una concentració absoluta. Penses: «Haurem après de l’error d’ahir, de l’altre dia?».
Per tant, segueix aprenent dia rere dia?
Per suposat! Si no fos així, seria una màquina. Sempre n’aprens i estàs en la búsqueda de la «perfecció».
Com viu el pas del temps, l’edat, i l’experiència que aquesta comporta?
L’experiència és quelcom acumulatiu, però que moltes vegades passa a pertànyer al passat i no es reflecteix en el present. Haver après et permet saber fer anar situacions inesperades, però cada dia hi ha alguna cosa que la vius com si fos la primera vegada.
L’experiència et permet la possibilitat de gaudir i saber apreciar cada moment.
S’imagina la vostra vida sense ser cantant?
Cantar és una expressió necessària per a mi, malgrat que tot dependrà de les meves condicions vocals. Però ho tinc claríssim: lluny de la música no hi seré mai.