Marcos Massó (Reus, 1950) és el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), l’òrgan que coordina les 32 entitats veïnals de la ciutat i que actua com a un dels interlocutors directes entre els barris i l’ajuntament.
Des de la federació, Massó canalitza les principals incidències i necessitats detectades al municipi, mobilitat, convivència i seguretat, equipaments, manteniment urbà o serveis públics, i les trasllada al consistori per contribuir a millorar la resposta municipal i reforçar la participació ciutadana. En aquesta entrevista, analitzem els poc més de tres anys de mandat de l’alcaldessa Sandra Guaita i prenem el pols a l’estat actual de la ciutat.
Ara que el govern de Sandra Guaita entra en els darrers mesos de mandat, quina valoració fa la FAVR dels tres anys de govern?
La valoració que fem nosaltres és positiva, perquè l’alcaldessa i el consistori, en general, es preocupen per la ciutat. Jo, si fos alcalde, també estaria tot el dia preocupat perquè la ciutat estigués bé.
Una persona que es preocupa per la ciutat, d’entrada, mereix una valoració positiva. Després, que la ciutat estigui més neta o més bruta o sigui més segura o més insegura, depèn de molts factors. De primera mà, et puc dir que l’alcaldessa ho intenta. La conec bastant i fa tot el que pot perquè la ciutat estigui bé, això t’ho asseguro.
Quina és, ara mateix, la principal assignatura pendent del govern de Guaita als barris de Reus?
Jo crec que l’assignatura pendent és l’habitatge. Ara som uns 115.000 habitants a la ciutat, però quantes grues veus pel carrer? En deu anys no s’ha fet res, no s’ha construït prou, mentre que, en canvi, continua arribant força gent. I el principal problema que tenim és que tota aquesta gent que arriba ha de poder viure en un lloc digne i segur.
Creu que durant aquests tres anys l’ajuntament ha escoltat prou les associacions de veïns?
Bé, aproximadament, diria que un 70% de les propostes s’escolten. Jo crec que l’ajuntament i els regidors haurien de pensar: «Soc regidor, però també soc com era abans». En canvi, alguns pensen: «Jo ara ja soc regidor, jo ja sé més que tothom».
L’error que tenim és que tots i totes ens volem adreçar directament a l’alcaldessa. I, és clar, aquesta figura no pot arribar a tot arreu perquè, amb tots els seus protocols i responsabilitats, no pot atendre-ho tot. Per això té els regidors, que haurien de baixar una mica un esglaó, posar-se al nivell de la ciutadania i estar més a prop dels veïns i veïnes.
Quant a habitatge, s’han desenvolupat mesures diverses de lloguer assequible com ara noves promocions (Mas Iglesias, Riera, Pich Aguilera, barri del Carme…). Tot això és suficient?
Jo diria que només és una ajuda, però que mai serà suficient. Pensa que aquí pot haver-hi 600, 800 o 900 pisos, però alhora continua arribant moltíssima gent de fora. Amb això, no arribarem mai a bon port.
Avui en dia, a més, hi posen moltes traves. Hi ha moltes, moltes, però moltes complicacions a l’hora de construir un habitatge. I, mentre no es resolguin aquestes dificultats, serà molt difícil donar resposta a tota la demanda que hi ha.
Si comparem els diferents barris de Reus, quins considera que han avançat més en els darrers anys?
Han avançat molt en indrets com Jardins de Reus i Mas Iglésias, per exemple. Fins i tot, hi ha una part del barri Fortuny que també ha evolucionat força. La resta de localitzacions es van mantenint, com El Pinar, Aigüesverds, Mas Carpa o Sant Joan.
Principalment, la zona de Mas Iglesias ha canviat molt. S’hi han creat nous pisos i, a més, hi ha a prop la via del tren, amb la futura estació. Jo diria que, en general, la zona sud de la ciutat ha millorat moltíssim.
Com a líder veïnal, de quines zones de la ciutat arriben més queixes o propostes de millora?
Cap a l’ajuntament arriben més queixes dels barris del 2 de Maig, pràcticament cada dia; de Sant Josep Obrer, de tant en tant, i de Gaudí, també en alguna ocasió. Però no m’agrada particularitzar gaire en un barri concret. Són problemàtiques que es mantenen en el temps i que, malgrat les actuacions, encara no s’han pogut resoldre del tot.
Quins són els que considera que acumulen més dèficits els últims anys?
La zona sud de Reus tenia un gran dèficit. El barri Gaudí també en té un d’important, en part perquè està separat de la resta de la ciutat.
Un cas concret són les urbanitzacions de Blancafort i Aigüesverds, on no hi ha autobús urbà i, de fet, mai n’hi ha hagut. Jo un dia ho vaig preguntar i, segons veus de l’ajuntament, em van dir que era per una qüestió de rendibilitat. Però això ha de ser un problema de l’ajuntament, no pas de la ciutadania, que ja paga prou impostos.
Ara, al cap de deu anys, sembla que hi haurà un bus a demanda, com ja existeix a El Pinar o al Niloga. No calia posar-hi necessàriament una línia regular, però no es poden deixar de banda habitants de la ciutat.
El pressupost de Via Pública, pel que fa a la neteja, és el més elevat de l’ajuntament el 2026.
Actualment, els camions de neteja són de Valoriza, i cal dir que dels sis camions tan sols en funcionen tres o quatre. Els altres estan fets malbé. A més, un dels camions de Valoriza funciona les 24 hores del dia.
El principal problema és que no disposen de totes les eines i els recursos necessaris per poder fer tota la feina. I per què? Perquè el pressupost de Valoriza va ser el més baix. No és que els treballadors no facin la seva feina. El 90% dels treballadors fan el que poden amb els recursos que tenen.
Ens els darrers anys i mesos, s’han dut a terme transformacions urbanístiques a diversos espais de la ciutat: raval de Santa Anna, carrer de Doctor Robert, carrer Ample i plaça del Pintor Fortuny, per exemple. Aquestes actuacions, que prioritzen el vianant, responen realment a les demandes i necessitats que expressen els veïns?
Tot el que sigui fer actuacions en favor dels vianants està molt bé, però cal tenir present que a Reus no hi ha tres milions d’habitants. Mesura un dia la vorera del raval de Santa Anna i veuràs que hi passes tu i deu persones més.
Fins i tot hi ha gent que m’expressa el seu malestar i em diu: «Estan enfonsant el centre de la ciutat». La gent a Reus no vindrà si té tantes dificultats per accedir-hi. Els comerciants del raval de Santa Anna, t’ho ben asseguro, diuen: «Per aquí ja no hi passa ningú».
A la dècada del 2040, es preveu que Reus obtingui una xifra d’uns 150.000 habitants, la qual cosa suposa uns 40 mil més dels actuals.
Reus ha de tenir zones on tu puguis fer entrar gent. Ja no et dic 40.000 persones, sinó, per exemple, simplement 20.000 persones. Aquesta quantitat equival a gairebé tots els pobles de la comarca del Baix Camp. Per tant, s’han de buscar espais on aquesta gent pugui viure.
Sí que hi ha la zona sud, la part del darrere de la via del tren o la zona del Pinar. Però cal posar sobre la taula una qüestió: actualment, Reus està capacitat per albergar 20.000 persones més? No en barracons, sinó en pisos i cases dignes. Hi ha tècnics, arquitectes i enginyers que diuen que és impossible perquè no hi ha prou sòl disponible per poder construir tants habitatges. El problema és tècnic.
Reus és una ciutat segura o insegura? I en cas de ser segura, pot existir una sensació d’inseguretat en alguns barris?
Reus no és una ciutat insegura, tot i que sí que podem parlar d’una determinada sensació d’inseguretat. Cal tenir en compte que aquesta sempre existirà. El fet que una persona no pugui anar tranquil o tranquil·la per un carrer a dos quarts de 12 de la nit pot generar incertesa o sensació d’inseguretat, però això no vol dir que puguem afirmar que la ciutat sigui insegura.
Reus té els seus problemes, els seus barris i les seves hores més complicades. Això està clar, però no és una ciutat insegura.
Com veu la ciutat?
Jo estimo molt Reus i sempre la vull veure bé. Per això m’empipo quan veig gent que fa coses que no toquen. Els carrers de Reus són, per a mi, la meva segona casa.
Si tots féssim les coses bé, viuríem en una societat molt diferent. Al final, l’estat de la ciutat també depèn del comportament i del compromís de cadascú.