Durant el meu pas per Malàisia, he fet una parada tècnica de dues o tres setmanes a Melaka, des d’on us estic escrivint ara mateix. És una petita ciutat al sud de Kuala Lumpur (la capital), amb una barreja increïble de cultures i la justa mesura entre tranquil·litat i ambient diürn i nocturn. He trobat l'oportunitat de treballar en un hostal a canvi d’allotjament i un àpat al dia, però d’això us en parlaré amb més profunditat més endavant.
Una biòloga que porta un restaurant
En aquesta ocasió, vull escriure sobre María Marcos: una biòloga que fa set anys que viu a Melaka i és al capdavant d’un restaurant de cuina espanyola (Salud y Tapas Melaka). Aquest any han rebut la certificació Restaurantes de España per part del ICEX Spain Trade justament el dia del seu setè aniversari. Aquest premi serveix per identificar els restaurants que ofereixen autèntica cuina espanyola d’alta qualitat fora de les seves fronteres. Són el primer restaurant de Malàisia en rebre’l fora de Kuala Lumpur (la capital).
Una biòloga portant un restaurant? Sí! La seva parella, Breo, és cuiner i treballava en un restaurant a Baiona quan al 2014 un home de negocis de Singapur es va enamorar de la seva cuina. Li va oferir feina a Malàisia i, després de pensar-s’ho durant un any, finalment van deixar-ho tot i es van llançar a l’aventura. “El pitjor que pot passar és que haguem de tornar, però a Galícia sempre hi tindrem una casa”, pensaven quan ho preparaven tot per marxar.
Una imatge de l'exterior del restaurant Salud y Tapas, a Melaka Foto: Cedida
Però el que mou realment María és la seva passió per la natura: “Jo sóc molt biòloga, ho porto a la sang”, diu. Es nota de seguida per com li brillen els ulls quan parla dels seus projectes a Malàisia. És, probablement, una de les persones més entusiastes i apassionades pel medi que he conegut mai.
Tenir l'oportunitat de conèixer-la, parlar amb ella i fer-li mil preguntes ha estat un dels millors moments del viatge, fins ara. Així doncs, algú com María clarament no es podia conformar només amb la part del restaurant, i a poc a poc va anar creant una xarxa de persones locals que l’ajuden a través de Sungai Project: una associació que pretén “reconnectar les persones amb elles mateixes, amb els altres i amb la natura”.
El seu principal objectiu, ara mateix, és conscienciar a la població local sobre la importància dels oceans i la naturalesa. Ensenyar a estimar l'entorn, cuidar-lo, respectar-lo. Des de Sungai Project organitzen neteges de platja, conferències, cursos i tallers de tota mena per tal d’estendre el màxim possible els seus coneixements. A més de liderar diversos estudis a Melaka sobre la seva vida marina: va descobrir que la petita illa de Pulau Upeh és un punt molt popular de posta d’ous entre les tortugues carei. I, actualment, es troba en perill a causa d'un projecte de construcció que rodejarà l'illa.
I és que, a Melaka, s’han estat anys construint on abans hi havia mar, guanyant metres de terra sobre els oceans. Un projecte que està intentant aturar, nedant a contracorrent dels interessos de molta gent.
.jpg)
La línia vermella marca on era abans el mar; tot el que hi ha construït és artificial, guanyat sobre el mar Foto: Cedida
A més de tot això, el 2012 va crear Milläs y Orilläs, una web amb informació ambiental i col·labora amb la web conmochila.com parlant de natura i de la conservació d’aquesta.
– Com van ser, els seus inicis a Melaka?
– Al·lucinava amb tot. Era com estar en un altre món. Tot anava com a un altre ritme. El dia a dia, els seus colors, les seves olors, els seus sabors… tot era una experiència per als sentits. Intentava absorbir tot el que passava al meu voltant, intentant entendre tantes cultures en un mateix lloc. Cada dia era una aventura. Aprenia alguna paraula nova, intentava comunicar-me amb la seva gent, ells m'intentaven ensenyar el màxim del seu país. La veritat és que ho recordo tot com molt bonic i molt intens. Segurament en aquell moment no era conscient d'això, però ara, en perspectiva, ho veig així.
– Després de la bogeria d’obrir un restaurant i d'adaptar-see a una vida tan diferent, necessitava connectar amb la seva biòloga interior. Com ho va fer?
– El meu cos em deia que hi havia alguna cosa que em faltava, que necessitava alguna cosa més que de veritat em reconnectés amb mi mateixa. I va ser quan un dia en una visita al centre de tortugues del parc nacional de Penang (una illa al nord de Malàisia) em van explicar que a Melaka hi havia un altre centre de protecció de tortugues. Em va sorprendre molt, així que quan vaig tornar vaig buscar informació i aquest lloc era només a mitja hora de casa meva! Vaig agafar el cotxe per primera vegada jo sola (una aventura, ja que aquí es condueix per l’esquerra) i em vaig plantar al centre de recuperació de tortugues aquell mateix dia.
La carretera fins allà em va encantar, molt de poble (o com els malais dirien, kampung). A partir de llavors, vaig començar a anar al centre un cop a la setmana. Però el que de veritat em va connectar amb mi mateixa i em va ajudar els primers anys van ser els coralls. Un dia, Breo i jo érem darrere de casa arreglant la moto en un taller. Mentre els mecànics treballaven, jo em vaig quedar a fora esperant.
[blockquote]"Cada dia era una aventura. Aprenia alguna paraula nova, intentava comunicar-me amb la seva gent, i ells m'intentaven ensenyar el màxim del seu país"[/blockquote]
De sobte vaig veure un aquari enorme amb un peix enorme i la meva curiositat em va fer empènyer la porta i entrar. Sap quan Alícia entra al país de les meravelles? A mi em va recordar aquest moment. Vaig entrar i vaig veure les llums ultraviolades i un munt de piscines amb coralls, em vaig quedar meravellada. Resulta que l'home que va crear aquell espai és el col·leccionista més gran de coralls a Malàisia. Vaig començar a parlar amb ell i la meva sorpresa va ser immensa. Aquella mateixa setmana em vaig oferir a ajudar-lo en el que calgués, ja que volia passar temps en aquell espai i aprendre sobre coralls.
Justament ell també va estar pensant demanar-me ajuda perquè necessitava una biòloga que l’ajudés amb els estudis. Vam connectar de seguida i vam formar un gran equip, avui en dia el considero el meu sifu, el meu mestre dels coralls. Gràcies a ell vaig reconnectar 100% amb mi i la meva passió de nou. També vaig començar a conèixer a molta gent de l'àmbit, perquè anava a tots els esdeveniments relacionats amb la conservació de l’entorn natural de Malàisia i, al final, acabes creant un cercle de persones afins.
– Ha liderat o col·laborat en diversos projectes de recerca en aquesta zona: estudi de dofins, balenes, tortugues, coralls… Quin ha estat el que més l'ha marcat i per què?
– Sincerament tots! No podria triar-ne només un. Tots han estat molt, molt enriquidors. El de dofins i tortugues a Melaka potser és el que ha tingut més rellevància perquè ha estat un estudi pioner: hi ha una enorme falta d'estudis científics en aquesta zona. Hi ha moltes espècies sense catalogar i ho estan destruint tot abans que sigui estudiat. En aquest estudi vam trobar dofins roses amb cries a les costes de Melaka i la gent al·lucinava quan els ho explicava, ningú s’ho imaginava.
També és una de les zones d'implantació escollida per la tortuga carei (espècie en perill d'extinció) i, per desconeixement, estan fent que desaparegui. L’estudi de les balenes a l’illa de Langkawi també va ser una experiència molt enriquidora, perquè vam ser vuit dones científiques en un vaixell documentant l'existència d'un grup de balenes de Bryde (el rorcual tropical) en una zona en la qual mai s'havia estudiat abans.
I els coralls… què dir dels coralls! En soc una fanàtica. Però la veritat és que he patit molt, he vist situacions que m’han trencat el cor. Així és que ara intento mirar el costat més bonic i acolorit d’aquests per la meva salut mental.
– Quan es va adonar que la costa de Melaka estava en perill?
– Des del primer moment. Quan vam arribar a Melaka vam entrar a viure al Condominium, un edifici molt alt, i des d’allà podia veure com les construccions s’han anat menjant el mar en tota la zona costanera. El nostre pis estava just davant d’una carretera amb un mur al costat, i a partir del mur una extensió de més d’un quilòmetre de sorra cap al mar. Ens van explicar que, anteriorment, el mar arribava fins al mur i que aquell quilòmetre de sorra era artificial, va ser construït posteriorment.
En aquell moment em vaig adonar de tota la bogeria de pèrdua d'hàbitat natural que estava passant just davant dels meus ulls. Estaven destruint els manglars costaners, els esculls de coralls i els prats submarins… amb tot el que això comporta. En menys de dos anys ja s'havien carregat tres quilòmetres de mar cap endins i 45 quilòmetres de llarg… això és l’equivalent a tota la costa de Melaka.
Si tornessin els colonitzadors portuguesos, no reconeixerien la costa de Melaka a la qual van arribar fa centenars d’anys. El pitjor de tot és que aquest nou terreny construït és per una nova ciutat futurista que suposadament volen fer, i aquesta pertanyerà 70% a la Xina. Estan deixant perdre la seva tradició, la seva cultura i la seva biodiversitat per sobre del suposat desenvolupament econòmic.
– Sungai Project va néixer com un projecte de neteja de platges de tant en tant, però ara és una institució molt coneguda a Melaka. Com va aconseguir que escalés així?
– Crec que existeixen més persones de les que creiem que es preocupen pel medi ambient, però no tenen una plataforma per dur a terme accions. Per això de seguida que vam començar a proporcionar un espai per la gent la resposta va ser molt positiva: va córrer la veu i va començar a créixer ràpidament. Les xarxes socials van influir molt en el creixement, ja que les hem intentat fer molt atractives i didàctiques. La gent ve a les trobades i sempre repeteix i això fa que es creï una comunitat amb ganes de fer coses que tinguin un impacte positiu sobre el nostre planeta.
[blockquote]"S'han anat destruint els manglars costaners, els esculls de coralls i els prats submarins… amb tot el que això comporta"[/blockquote]
El nostre objectiu és reconnectar a les persones amb la naturalesa i conscienciar sobre la importància de respectar el nostre medi natural. Que valorin la diversitat biològica que tenen aquí a Melaka i que la majoria desconeixien. Volem que s’adonin que aquest entorn natural és el que converteix Melaka en una destinació turística per als occidentals i que, si aquest entorn es destrueix, el turisme deixarà de venir i això els perjudica a ells directament. Que cuidin el seu entorn, el valorin i el protegeixin.
– A nivell personal està intentant evitar que la costa de Melaka sigui devorada per les construccions. És un objectiu ambiciós, fins i tot ha rebut amenaces. Com ho gestiona?
– Això significa que el missatge està arribant. Els grups econòmics que estan involucrats en aquests megaprojectes saben que estan cometent un crim ecològic. La destrucció de l'hàbitat és la conseqüència directa de la pèrdua de biodiversitat. I l'estret de Melaka és considerat un hotspot (punt clau) biològic, ja que aquí hi ha espècies que no es poden trobar enlloc més del món. Cal entendre que amb l'excusa del suposat "desenvolupament" no es pot destruir tot, no és el que necessita Melaka (ni cap racó del planeta).
Imatge d'una acció de neteja de les platges de Melaka Foto: Cedida
A més, aquest terreny acaba sent abandonat en nombroses ocasions o fins i tot com a port il·legal de vaixells rebutjats que acaba sent un problema de salut per als ciutadans ja que una quantitat enorme de metalls pesants s’aboquen diàriament al mar, sediments, canvis de corrents, canvis en la química de l’aigua… poc a poc, estant matant la mar enlloc d'aprofitar el privilegi de viure al costat de la mar.
Som un grup de gent fent conferències i unint forces amb els pescadors, i fins i tot altres afectats pel mateix tema en altres punts de Malàisia. No crec que es pugui parar, però si aconsegueixo fer apreciar a la gent de Melaka la naturalesa que tenen al seu voltant, jo ja he guanyat.
– Com podem ajudar, els visitants estrangers?
– Consumint més activitats d’aventura i a la naturalesa, però sempre contractant guies especialistes i locals si pot ser. Allotjant-vos en hotels que promoguin un estil sostenible o demanant als hotels més sostenibilitat. Si els locals veuen que per als turistes és un tema important, s’adonaran que realment la natura és el que ven i els dona negoci i, per tant, la valoraran.
[blockquote]"Cada lloc té la seva màgia, només hem d’aprendre a adaptar-nos"[/blockquote]
D’aquesta manera deixaran de voler copiar el desenvolupament occidental (grans ciutats, grans empreses que només volen construir i contaminar) i valoraran més l’entorn.
– Canvio de tema, per acabar. Com és la vida a Malaisia per algú de fora?
– La veritat és que m’encanta viure aquí. Em sento molt privilegiada per com em tracten, per tot l’afecte que he rebut i segueixo rebent. Els malais són molt amigables i Melaka és com una família, és un poble on tothom es coneix i sempre t’hi sents segur. La millor part és alleujament econòmic: aquí puc viure amb un sou normal, mentre que a Galícia sobrevivia.
Òbviament trobo a faltar la família, els amics, passejar pel carrer, poder anar a totes bandes sense perill de caure per un canal o que t’atropelli una moto… (riu). Anar a comprar el pa, o beure aigua que em tregui la set (la d’aquí no me la treu!). Cada lloc té la seva màgia, només hem d’aprendre a adaptar-nos. Sincerament crec que s’ha de viure-ho per entendre-ho.