L’Ajuntament de Reus va presentar aquest dijous a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya un informe que concreta dues possibles ubicacions -molt properes entre elles- de la fossa franquista que podria trobar-se al carrer de Jacint Barrau, a tocar dels terrenys de l’antiga fàbrica de Pich Aguilera. Ara, i després que el grup parlamentari d’ERC registrés ara fa unes setmanes una pregunta -encara sense resposta- per conèixer quina és la previsió d’actuació per part del Govern al respecte, el departament de Justícia i Qualitat Democràtica té la pilota a la seva teulada.
En una convocatòria de premsa aquest matí de divendres, la regidora de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Flores, ha detallat la feina que s’ha impulsat en els darrers temps des de l’Arxiu Municipal, en base a documents, testimonis orals i la tasca de diversos historiadors, per tal de poder oferir una zona acotada on actuar. També s’ha demanat a la Generalitat que s’inclogui l’excavació al pla de fosses del 2026, la qual permetrà la posterior exhumació i identificació dels cossos.
Recentment, des de l’arxiu es va veure la necessitat d’ampliar la mirada més enllà de la finca pròpia de Pich Aguilera i analitzar la transformació urbanística que ha anat patint en les darreres dècades l’àrea on es preveu que es trobi la fossa comuna, a l’actual carrer de Jacint Barrau. Els dos punts -de 9 metres quadrats cadascun- que es plantegen estan ubicats just davant del que va ser l’Escola del Treball, a banda i banda, a prop d’on hi va haver un camp de concentració on actuaven les tropes «Flechas negras» de la Falange.
Cal tenir en compte també que en els plànols del segle passat es dibuixaven vies que actualment ja no existeixen, i per exemple, s’hauria fet retrocedir l’edifici de l’Escola del Treball, per garantir l’amplada de l’actual carrer.
«Estem buscant un pou d’uns 3,78 metres de diàmetre aproximadament», ha assenyalat la regidora Flores, el qual «va ser tapat per una volta als anys 50». Inicialment, el pou pertanyia a la família Terrats, qui va ser propietària de la zona. Més tard, i arran d’un acord l’any 1951 entre l’Escola de Treball, la família Pich Aguilera, l’ajuntament i la immobiliària propietària, Pich Aguilera es van quedar tant amb la nau de la fàbrica com amb el pou, ubicat fora de la finca.
La portaveu del grup parlamentari d’ERC, Ester Capella, ha instat al Govern que «posi fil a l’agulla» per tal de complir amb els principis de la memòria democràtica, buscar la veritat, reparar els danys que va causar la repressió franquista, i així trobar els mecanismes per a la no-repetició. «Hem de combatre contra les falsedats que corren sobre el franquisme, que no va ser una època de bonança, sinó una etapa d’assassinats i vulneració dels drets humans», ha explicat Flores, qui ha conclòs: «Ens ho devem com a societat».
Quan encara no hi havia aquesta proposta tancada per part de l’ajuntament, des de Memòria Democràtica es va indicar que si l’ens municipal obtenia «nova informació que permetés concretar-ne la localització, es podria replantejar la intervenció». Per tant, ara que l’han rebut, toca saber què s’hi farà.