La ciutat torna a viure una temporada d’obertura de bars i restaurants que incrementa notablement la seva oferta per anar a menjar o beure sense haver de sortir del terme municipal. Només durant aquest mes de març, quatre han obert portes o estan a punt de fer-ho al carrer de la Mar, a la plaça del Mercadal, a l’avinguda Pere el Cerimoniós i al Tecnoparc. Uns per iniciativa individual d’empresaris locals i d’altres impulsats per grups de fora.
El cas és que Reus acredita la seva atracció per invertir en el sector de la restauració que deu considerar prou la demanda per fer rendible els negocis. Una tendència positiva per la creixent oferta, la consegüent creació de llocs de treball i l’autonomia i llibertat que guanyen els reusencs i les reusenques que podem planificar part del nostre oci sense haver d’anar gairebé per força a poblacions veïnes. I això no ha estat sempre així.
Som molts els que encara recordem quan les opcions de fer un dinar o un sopar de cara i ulls eren limitades. La situació va començar a capgirar-se a finals del XX quan el 1998 va obrir el restaurant de La Farinera a la plaça amb el mateix nom. Va ser un important canvi de tendència que va animar altres iniciatives similars, totes amb gestors locals. Aquest panorama de l’origen dels promotors ha mutat i n’hi ha més de fora, especialment de grups amb presència a altres poblacions. Un fenomen similar al que ha patit el sector comercial. Són els signes poc esperançadors de la globalització.
La Ferreteria va trencar el gel, però la corda es va acabar el 2017 i el local resta tancat com una mena de fòssil d’una època gloriosa en la qual un grup d’empresaris locals van ser capaços de sumar forces per emprendre l’aventura. Ara encara hi ha aventures locals, però són majoritàriament individuals. Tot aquest procés de gairebé dues dècades ha generat dos pols principals d’oferta gastronòmica al voltant de les places del Mercadal i de les Peixateries Vells i alguns carrers que hi desemboquen.
Cal recordar que hi ha bars i restaurants en altres punts de la ciutat. Les dades oficials ens diuen que hi ha 262 llicències de restaurants i 340 de bars, amb els conseqüents impostos que van a les administracions públiques. Si ho dividim per la població que ja supera els 110.000 habitants, ens dona una llicència per cada 185 persones. Si ho comparem amb el que passa a Catalunya i a Espanya, no és ni molt ni poc. Cambrils té 150 restaurants i Barcelona 10.000. Estem a la zona moderada perquè la seva mitjana és d’una llicència per cada 132 o 175 habitants, val a dir que una de les més altes del món.
La cultura i la climatologia ens fa ser terra de bars i restaurants. Se’ns fa difícil trobar carrers a les principals poblacions sense una barra oberta. I quan això passa, especialment a les zones rurals, ha de sortir l’ajuntament de torn a resoldre la situació amb locals públics i licitacions per la seva gestió. Sense bars i restaurants no hi ha visitants, no hi ha turisme. El sector de la restauració i el de l’hostaleria són ingredients imprescindibles per tenir ciutat i pobles oberts, tot i que també plantegen reptes públics als consistoris com l’enllumenat, la neteja i la seguretat.
Reus, com a ciutat comercial, industrial i de serveis, sempre ha mantingut encesa la flama de la restauració amb oscil·lacions pròpies dels canvis socioeconòmics i d’hàbits. De les fondes per atendre demanda de pagesos i representants comercials, hem transitat a la demanda generalitzada de particulars i famílies atesa per multitud d’establiments més petits. Amb el pas al segle XXI van desaparèixer la Fonda Simonet (1896-2000) i la Fonda Florida (1948-2020), dos símbols d’una part de la història de la ciutat i del país. Uns obren, d’altres tanquen, però la suma total final s’incrementa.
Les dades també demostren que els bars i els restaurants s’han convertit en alternativa laboral per persones que han perdut la feina i d’altres que han volgut fer un gir a la seva vida. I si abans em referia a la intervenció pública en petits municipis per mantenir un mínim d’oferta, també mereix atenció el cas del restaurant del Gaudí Centre en un lloc privilegiat de la plaça del Mercadal. Edifici públic i instal·lacions del restaurant també públiques que va obrir portes el 2007 i que en dinou anys de vida no ha estat capaç d’estabilitzar-se. Tancat des de 2025 ha vist passar diferents gestors professionals, ha tingut altres parèntesis d’inactivitat, i la darrera licitació ha tornat a quedar deserta. Una llàstima perquè la vista de la Prioral des de la seva Terrassa és espectacular.