Sembla haver-hi una persistència en creure que la ciutadania s’ho empassa tot, que és capaç de creure’s tot el que li diguin, encara que tingui més semblança a un conte o una falòrnia. Potser és que pensen que qui fa unes manifestacions sense fonament ni anàlisi, no ha de preocupar-se pel que es pugui dir ni com ho rebi la gent. Mentre ells, que gaudeixen d’una posició que creuen privilegiada i amb dret a actuar així — perquè han estat inclosos en una llista electoral i han estat escollits en unes eleccions — es consideren els representants del poble, o almenys això és l’objectiu.
Hi ha una frase popular que diu que “de la necessitat se’n fa virtut”, potser és aquesta la raó per la qual els nostres polítics continuen faltant a la veritat en els seus missatges. Certament, avui dia el govern de l’estat i el de Catalunya van agafats de la mà, gairebé en un fet físic: els dos presidents, fins i tot en vacances, tenen sobre la taula qüestions conjuntes que en moments esdevenen problemes. Es tracta dels diferents acords que tots dos presidents han hagut de fer per assolir els càrrecs que ara ocupen, amb lligams entre partits, representants i compromisos compartits.
Un exemple és el traspàs de Rodalies, que mai arribarà a ser complet. Malgrat les promeses — especialment d’ERC — d’un traspàs integral, només s’ha quedat en una empresa mixta on el govern central té vot de qualitat. A més, només es parla de les primeres parts del traspàs, i la resta no es menciona. Quant a la presència del català a Europa, ja s’ha parlat tant que sembla millor deixar que segueixi el seu curs, si és que realment hi ha opcions. Ara la qüestió és la recaptació íntegra de l’IRPF, condició “sine qua non” per part d’ERC per investir Illa com a president, amb el ferm compromís de fer-ho el 2026, paraula que un cop més es repeteix com a “íntegre”.
Tanmateix, aquest compromís, assumit per Junqueras i Illa, ara s’ajorna segons la consellera d’Economia, Alícia Romero, per garantir que es faci d’una manera “sòlida i segura”. Això genera la pregunta: no ho van valorar en el moment de fer el compromís? Ara es posposa fins al 2028, amb l’afirmació contundent del president Illa: “el govern no ven fum, sinó que posa sobre la taula un pla realista”. És millor no indagar què vol dir “realista”, perquè la realitat podria ser molt diferent i inquietant.
Segurament, al llarg dels dos anys que Pedro Sánchez i Salvador Illa necessiten per completar els seus mandats, algú afirmarà que no s’ha pogut fer per raons que no depenen del president català. És sorprenent que ell faci una afirmació que no pot complir. En segon lloc, tampoc el govern central podria assegurar-ho, perquè aquest traspàs requereixen modificacions de lleis orgàniques, fet que necessita majoria absoluta, una situació poc probable tenint en compte la composició actual del Congrés dels diputats.
Mentrestant, ERC i el seu president Oriol Junqueras miren cap a un altre costat. Ell també necessita aguantar aquests anys fins a les pròximes eleccions, tot i que li és difícil trobar un entorn còmode dins el seu partit, especialment des que Gabriel Rufián, una de les seves figures més defensades, ha mostrat un perfil “contestatari” i ha proposat un “bloc d’esquerres plurinacional”, idea que compta amb el suport d’altres pesos pesants com Tardà. Aquesta situació ha obligat Junqueras a donar una resposta ambigua, afirmant que és “una idea respectable però difícil de complir”. Una afirmació que podria reflectir la llunyania actual de la idea d’independència dins el partit.
Amb aquesta simbiosi entre Sánchez i Illa, hem vist unes imatges que, tot i ser recurrents en el passat, no s’havien vist mai amb els mossos actuant de manera tan directa per impedir manifestacions durant una visita dels monarques a Catalunya. L’actual govern ha assumit el mateix paper que el govern estatal: intentar amagar una realitat incòmoda a la casa reial, no fos cas que sabessin com són rebuts en certs entorns. Mossos encerclant manifestants perquè no puguin ser vistos pel cap de l’estat.
Una vegada més, es distorsiona la realitat, no només amb declaracions i afirmacions que no es podran complir perquè no depenen d’ells, sinó també intentant amagar la veritat potser per quedar bé. Però la realitat és tossuda i al final tot sortirà a la llum: els incompliments amb Rodalies, la dificultat per fer efectiva la recaptació íntegra de l’IRPF i tants altres compromisos que es van renovant sense complir-se mai.
La ciutadania no s’ho empassa tot. És conscient de les mentides, mitges veritats i enganys. I clar, després es queixaran que hi ha molta abstenció, que la gent no vota o que vota extrema dreta. Potser caldria que es reflexionés sobre per què passa això, i potser la resposta la trobarien en les seves pròpies actituds. I no cal ni parlar de corrupció, que arreu surten casos.
Joan Bermúdez Prieto és advocat i politòleg.