El Centre de Lectura de Reus és una de les poques entitats locals que impulsen espais de reflexió sobre el present i el futur local i del món i de reivindicació de l’esperit crític. Amb oscil·lacions en el seguiment ciutadà al llarg de la seva història, ho fa des de 1859.
Una tasca resilient que s’agraeix enmig d’un escenari de fal·lera general irrefrenable de celebració d’aniversaris diversos que concentren molta energia en revisar i elogiar el passat i poca a fer anàlisi del present i prospecció del futur.
El Centre va començar a fer camí fa 167 anys amb l’empenta d’un grup de joves que es reunien al Cafè de la Música, al raval de Santa Anna, atrets per les tertúlies vuitcentistes que s’hi feien per parlar i debatre sobre tota l’actualitat del moment. Aquest establiment, juntament amb el Cafè Padrós, situat al mateix carrer, i el Cafè de París, que es va obrir uns anys més tard a la plaça Prim, formaven una xarxa que va acabar tenint un paper cabdal en la vida cultural i associativa de Reus.
El periodista Josep Güell i Mercader va encapçalar la creació del futur Centre de Lectura amb uns objectius socialment transformadors: fomentar l’alfabetització i l’intercanvi d’idees a través de la lectura de diaris i llibres. Una missió guiada pel progressisme, la democràcia i el catalanisme que avui considero plenament necessària i vàlida i que trobo a faltar.
El món ha canviat i la ciutat també, i les tertúlies del Reus modernista les han substituït el soroll de les xarxes socials i les converses anònimes que tenen lloc als prop de 400 bars i cafeteries estesos per tots els barris.
M’agradaria conèixer de què s’hi parla. Quines són les qüestions que interessen i preocupen al que alguna vegada he anomenat Reus Silenciós. Seria un bon complement de la lloable tasca que des de 2014 fan els impulsors de Reus Ocult per desvetllar el patrimoni arquitectònic i històric de la ciutat. M’interessa molt el contenidor, però molt més el contingut, les persones.
I tornant al paper referencial del Centre de Lectura, aquest divendres vaig gaudir de la segona conferència pels 20 anys de l’assassinat de la periodista russa Anna Politkóvskaia. Us recomano veure la conferència ‘Rússia avui: repressió i resistència’, testimoni potent de la també periodista Ielena Kostiutxenko, que va compartir redacció amb Politkóvskaia i que trobareu al canal de YouTube.
La conferenciant va relatar la seva experiència del que està passant a la Rússia de Putin i de les conseqüències de pervertir la democràcia posant-la al servei dels interessos econòmics del president i d’una minoria de multimilionaris que l’acompanyen. Un fenomen que està minant el present i el futur de Rússia mentre bona part de la comunitat internacional política i econòmica es posa de perfil o hi manté relació diplomàtica i negocis.
Ielena Kostiutxenko va seguir l’estela de la col·lega assassinada denunciant els disbarats d’un govern que considera formalment feixista i, fruit de les amenaces i la repressió, es va haver d’exiliar als Estats Units. La conferenciant va compartir amb els assistents a la sala Emili Argilaga la paradoxa de fugir d’un país tenallat pel feixisme per anar a parar a un altre on Donald Trump, a foc lent, n’està intentant construir un de similar sota l’aparença d’una democràcia històrica.
Ignorar o menystenir la degradació dels drets i les llibertats humans és vitriòlic i aquest risc només es combat amb informació, formació, transparència i diàleg. És una actualització amb els ulls del segle XXI de l’alfabetització de tothom que ja impulsava el Centre de Lectura al XIX. La gent ha de saber i entendre per poder decidir sobre el seu futur i el de la seva comunitat.
Potser la junta del Centre ja té al cap obrir espais per conèixer les propostes electorals de cara a les generals del 29 de novembre. Per exemple, m’agradaria conèixer els fonaments polítics i socials de l’afirmació de la cap de llista de Junts per Barcelona, Miriam Nogueras, aquest cap de setmana, que el més revolucionari ara és estar al mig. Una centralitat política, diuen, per frenar els extrems.
Si revolucionari vol dir transformador, em costa entendre com es pot aconseguir estant al mig, com el dijous. Tinc la impressió que es poden perdre molts matisos. Per exemple, els del Reus Silenciós i els de les 400 tertúlies dels seus bars i cafeteries escampades per tota la ciutat.
Potser vaig errat.