Les activitats relacionades amb el centenari de la mort de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) continuen produint productes sensibles, harmoniosos i imaginatius. El darrer exemple ha estat la presentació del llibre ‘Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades’ de les autores Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol, un projecte interdisciplinari en què història, art i literatura miren de recrear l’univers domenequià a través de noves mirades inexplorades en el camp editorial. Es tracta, en aquesta ocasió, d’una petita joia literària que no busca només explicar les obres sinó que fa una immersió sensorial en camps com la petita ficció i l’artístic.
D’aquesta manera, el lector pot apropar-se a l’univers domenequià amb noves visions i pot percebre’l a través d’una imaginació seductora i plàstica. Tal i com destaquen les autores, es tracta de donar noves significacions a un patrimoni cultural essencial en la comprensió d’una ciutat com Reus. I és que es pot dir amb completa convicció que Domènech i Montaner va ser l’arquitecte que va transformar Reus i li va donar una personalitat destacada gràcies als seus projectes adreçats a la burgesia, a la iniciativa empresarial i comercial o a l’àmbit funerari, entre d’altres.
Partint d’una rigurosa contextualització històrica, la publicació repassa deu projectes que Domènech i Montaner va dissenyar per la ciutat tot i que no tots van ser executats. Sobre aquests darrers (l’escala de la societat El Círcol i el Teatre Circ), les autores elaboren dos bells exemples literarioartístics sota els noms L’escala imaginada i El somni alat. Dos títols que ens sedueixen ja des de bon principi perquè si per alguna cosa destaquen les obres de l’arquitecte és per la seva imaginació i la seva visió onírica. Es planteja, doncs, un diàleg intuït entre la imaginació de les autores i l’univers de l’insigne artista que obre nous llindars sensorials als lectors. Poesia, crònica o relat són alguns dels camps en què s’assagen evocacions que la contemplació d’aquestes obres suggereixen a un observador sensible i amarat de la bellesa que traspua l’obra domenequiana.