Governar és prendre decisions i també compartir-les i explicar-les: fer que la ciutadania formi part de la construcció de la ciutat. Per això, des d’ERC Reus sempre hem defensat una manera de governar basada en tres principis fonamentals: participació, ètica i rendició de comptes.
Durant aquest mandat, a la regidoria de Bon Govern, Transparència i Participació hem treballat per reforçar una administració més propera, més accessible i més útil per a les veïnes i els veïns de Reus. Una administració que no només gestiona, que no només informa, sinó que s’explica, i que entén que la confiança en les institucions es construeix cada dia amb rigor, honestedat i proximitat.
Aquesta és la manera republicana d’entendre la política: posar les institucions al servei de les persones i fer que la ciutadania sigui protagonista de les decisions que afecten el seu dia a dia.
Un dels avenços més importants ha estat consolidar la participació ciutadana com una eina real d’incidència en les polítiques públiques. Els Pressupostos Participatius en són el millor exemple. La ciutadania ha pogut proposar, debatre i escollir directament projectes als quals es destina una part del pressupost municipal.
Més de 1.400 persones han participat en aquesta edició i s’han emès més de 3.700 vots. D’aquest procés n’han sorgit onze projectes guanyadors, propostes concretes i útils que responen a necessitats de la ciutat i de tots els seus barris. Gràcies a elles i ells tindrem passos de vianants més segurs, jocs nous als patis de les escoles i nous seients a l’Estadi, entre altres. Aquest és el valor de la participació: entendre que les reusenques i els reusencs no són només destinataris de les polítiques públiques, sinó també agents actius en la definició del futur de la ciutat.
Aquesta voluntat d’obrir l’ajuntament a la ciutadania també s’ha reflectit en la feina feta en matèria de bon govern i rendició de comptes. La planificació estratègica, amb eines com el Pla d’Acció Municipal i el projecte Reus Horitzó 32, ens ha permès avançar cap a una manera de governar amb objectius clars, obtenció de recursos i finançament, seguiment i capacitat d’avaluació.
Perquè una administració transparent és una administració que explica què fa, com ho fa i per què ho fa. I aquesta transparència és també una eina imprescindible per reforçar la confiança en les institucions.
Al mateix temps, hem continuat avançant en la transformació digital de l’ajuntament. I això vol dir que se simplifiquen tràmits, es facilita obtenir la informació que ens afecta personalment a cadascú i es fa més fàcil la relació quotidiana entre la ciutadania i l’ajuntament. Una administració moderna ha de ser més eficient, i propera. Aquest és el repte: utilitzar les noves eines per ser encara més a prop de les persones.
Aquesta mateixa mirada de servei públic és la que també ens porta a protegir i difondre la memòria de la ciutat. L’Arxiu Municipal és molt més que un servei per assegurar que els documents administratius circulin eficaçment per l’Ajuntament i un espai de conservació de documents amb valor històric. És una eina per entendre d’on venim, com hem evolucionat i quines històries formen part de la nostra identitat col·lectiva. Gràcies a la col·laboració de moltes empreses, entitats i particulars de Reus que ens han confiat els seus fons documentals, conservem una part essencial del nostre patrimoni i construïm una memòria col·lectiva més plural i representativa. Una memòria on hi figuren amb veu pròpia, entre molts altres aspectes, el comerç tradicional, les entitats de tot tipus, les vides de dones, persones activistes en àmbit social o polític, artistes de diferents disciplines… Cada document escrit, cada plànol, cada fotografia i cada testimoni incorporat a l’arxiu contribueixen a explicar la rica història compartida de la ciutat.
Activitats com Memòries de Reus apropen aquest patrimoni a la ciutadania i ens recorden que la memòria no és només passat: és també una eina per entendre el present i projectar el futur. I aquesta defensa de la memòria té també una dimensió democràtica. Les Llambordes de la Memòria o la recerca de la fossa franquista del carrer de Jacint Barrau són exemples del compromís d’ERC Reus amb la dignificació de les persones represaliades pel feixisme i el nazisme. Una ciutat democràtica és una ciutat que recorda, que reconeix i que repara.
Finalment, aquest mandat també ha permès consolidar FuneCamp com un projecte de servei públic supramunicipal liderat des de Reus. La seva posada en funcionament demostra que la gestió pública, quan es fa amb planificació i responsabilitat, és capaç d’oferir serveis excel·lents, propers i pensats per acompanyar les famílies en moments especialment sensibles. FuneCamp representa una aposta per un model públic de qualitat basat en la cooperació entre municipis i en la defensa de l’interès general.
Al mateix temps, hem continuat treballant per subratllar el Cementiri General de Reus com un espai de memòria, patrimoni i cultura. Activitats com Primavera al Cementiri han ajudat a apropar aquest espai singular a la ciutadania i a descobrir una part del patrimoni de la ciutat sovint poc coneguda.
Totes aquestes polítiques comparteixen un mateix fil conductor: una manera d’entendre la política basada en el servei públic, la transparència i la participació. Des d’ERC Reus continuem i continuarem treballant perquè l’ajuntament sigui una institució més oberta, més útil i més propera.
Perquè el nostre tarannà republicà és aquest: escoltar de debò la ciutadania, donar explicacions, preservar la memòria per fer ciutat i país i construir serveis públics forts que pensin en les persones. És una manera de fer que no es limita a les paraules, sinó que es demostra amb fets.
Montserrat Flores és regidora d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Reus