És una magnífica notícia que set municipis tarragonins, amb alguna absència sorprenent i l’horitzó d’arribar a trenta, s’agrupin per constituir una àrea metropolitana sota el paraigües «Camp de Tarragona». D’aquesta manera, es defuig de recels absurds entre ciutats i pobles amb un gran potencial. Així s’han perdut oportunitats. L’estació de l’AVE a la intempèrie us ha de fer reflexionar.
Cal aprofitar la condició de segona regió econòmica de Catalunya amb actius com un port comercial i de creuers, tren d’alta velocitat, autopistes, fira, el major complex petroquímic del sud d’Europa, infraestructura hotelera i turística com Port Aventura i les platges, una ciutat romana Patrimoni de la Humanitat, oferta cultural i comercial, universitat…
La meva experiència com a barceloní és que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és un ens útil que respon a les necessitats d’una conurbació de 36 municipis que abasta molt més que els 1.730.000 habitants de la capital. Amb competències en mobilitat i medi ambient, què hi percebem positivament els ciutadans? Que amb un mateix bitllet de la tarifa unitària agafem indistintament el metro, el tramvia, els Ferrocarrils de la Generalitat o de RENFE i autobusos de TMB però també d’altres companyies i colors, que operen des de Castelldefels a Montgat per la costa, i Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Montcada i Reixac per l’interior.
No us preocupeu per la capitalitat (potser provisional) de La Canonja, la més petita de totes. Nova York no és la capital del seu estat, sinó Albany, ni tampoc Los Ángeles o San Francisco tenen la seu del govern de Califòrnia, derivada a Sacramento.
Això sí. No caigueu en l’error de Pasqual Maragall, quan es va aprofitar la Corporació Metropolitana de Barcelona, creada pel tardo-franquisme, en una eina de contrapoder municipal socialista enfront del govern català de CiU. El projecte de crear la bandera i l’himne van ser el colofó que va dur a la seva dissolució l’any 1987 per votació del Parlament. Un important exalcalde, que sé que s’assessora in situ, confio que en prengui nota.
Jesús Conte és periodista i escriptor