Hi ha moments en la vida que toca alçar la veu, són molts anys escoltant proclames en contra del motociclisme a la muntanya. L’antic Tot Terreny, ara Enduro, ha estat criminalitzat durant dècades com un esport anti-natura i els aficionats, entre els que em compto, hem passat de ser admirats pel que fèiem a dalt d’una moto, a ser una mena de terroristes ecològics. Cal dir prou!
En un escrit publicat per La guia de Reus, la senyora Ester Borràs presenta diverses possibilitats d’excursions circulars des d’Alforja i tot descrivint la ruta esmenta diverses vegades la “destrossa” provocada per les motos. Les motos mai han impossibilitat el pas als excursionistes per un corriol. És cert que erosionen i mouen les pedres però el camí segueix portant on portava. Podem entendre i acceptar que el nostre esport no agradi a qui creu ser propietari de la natura, fem soroll, fum, però en pocs segons la natura segueix en silenci i a disposició del caminant. És un problema de respecte al diferent, estem en temps d’actituds extremes, de bons i dolents i en això ens equivoquem. No vull focalitzar en la senyora Borràs aquesta situació, però és hora d’aturar aquests tipus de missatges.
El “grau de l’Embut”, per nosaltres la “trialera d’Arbolí”, com tants graus i senders van ser empedrats per facilitar la comunicació entre pobles i el pas d’animals molt carregats, funció que fa més d’un segle que no compleixen. Vull dir amb això que ja es poden malmetre? Ni de bon tros, però potser no cal aquest retret al parlar de les excursions actuals.
La senyora Ester Borràs parla de la “destrossa” feta per les motos quan fa just 30 anys que es va publicar la Llei 9/1995 que regulava l’accés al medi natural, prohibint el pas de motos per corriols i senders. Feina que va completar el Decret 166/1998. Les motos no poden passar per el “grau de l’Ebut” des de fa 30 anys i si ho fan s’exposen a sancions molt elevades. Fa 30 anys que cap moto “destrossa” legalment aquest ni cap grau. Només podem anar per camins i pistes de més de 4 metres d’amplada,. perquè cal esmentar “destrosses” passades?
Potser seria bo que pujant els graus d’Alforja i l’Arbolí, la senyora Borràs mirés als costats del sender i veuria com la natura està intacta només a 30 centímetres del corriol, malgrat haver-hi passat fa anys milers de motos. Desprès podria aixecar la mirada i veuria com el seu grau, perquè creu que és seu, està a dos barrinades de desaparèixer per la cantera, també veuria que més a munt del coll, un irresponsable va llençar una burilla i mig coll va cremar i encara més amunt podria veure els efectes d’una segona cantera ja dalt del coll. Allò sí és una destrossa i força actual.
El Gepec fa una gran tasca en favor de la natura, ningú ho dubta, però cal ser justos i no caure en la demagògia. Fa 30 anys, l’ecologisme va aconseguir eliminar la pràctica del motociclisme de muntanya amb proclames del tipus: “Les motos desertitzen Catalunya” i els polítics de torn, presoners dels vots, els van fer cas. Les motos no desertitzaven res i si avui el 49,8% del nostre territori és forestal no és per prohibir les motos a la muntanya, és per l’abandonament de terrenys agrícoles. Es van carregar tot un sector industrial líder mundial en la fabricació de motos amb marques punteres com Bultaco, Ossa i Montesa, una mica per demagògia.
Als motoristes tampoc ens agrada el deteriorament del Niu de l’àliga, del Toll de l’ou o del parc temàtic en que s’ha convertit Siurana, per posar uns exemples, però respectem el lleure dels altres i demanem el mateix. Salut.
Albert Pujol Bajador és president del Moto Automòbil Club Reus.