Abans de res, us convido a reservar un moment tranquil per escoltar la música que us porto aquesta setmana. És important estar preparats per acollir la proposta de Neuronium: relaxats, deixant-vos portar pel seu so. He de dir-vos que feia molt de temps que no n’escoltava res —a la joventut els escoltava en petites dosis—, però remenant unes capses per casa he trobat alguns dels seus discos antics i he pensat que era una bona ocasió per dedicar-los aquesta recomanació. Per cert, recordo que a l’etapa de Radio Music Club la seva música era idònia com a fons per a determinats programes radiofònics.
A finals dels anys setanta, quan la música electrònica era un territori d’avantguarda, a Barcelona començava a prendre forma una proposta sonora insòlita en el panorama estatal: Neuronium. El projecte, que combinava sintetitzadors analògics, experimentació i atmosferes còsmiques, estava liderat pel productor i compositor belga Michel Huygen, resident a Barcelona. Ben aviat, el grup es convertiria en un referent europeu de la “cosmic music”, juntament amb Tangerine Dream o Klaus Schulze. Al costat de Huygen hi havia Carlos Guirao, un autèntic mag dels teclats i dels seqüenciadors, i el guitarrista Albert Giménez.
Neuronium va néixer el 1976, en plena efervescència de la música progressiva, però amb la voluntat explícita d’explorar nous territoris. El debut discogràfic, ‘Quasar 2C361’ (1977), ja apuntava la seva vocació intergalàctica: composicions llargues, textures electròniques denses i un discurs musical que convidava a la introspecció. L’obra va ser rebuda com una raresa en una Espanya encara poc familiaritzada amb la música electrònica, però va aconseguir obrir camí i captar seguidors fidels. No se’ls pot negar un gran mèrit.
Amb els discos posteriors, especialment ‘Vuelo químico’ (1978) i ‘Digital Dream’ (1980), Neuronium consolidaria el seu so característic: un equilibri entre sensibilitat melòdica i investigació sonora, sempre amb un marcat component emocional.
Michel Huygen ha mantingut Neuronium actiu durant gairebé cinc dècades, amb una cinquantena de publicacions. Reconegut en l’electrònica d’autor, ha col·laborat amb artistes com Vangelis i ha treballat en televisió, documentals i projectes multimèdia. Tot i no ser un fenomen de masses, Neuronium ha marcat l’electrònica meditativa i experimental a l’Estat, on ha destacat per la seva qualitat sonora i els seus paisatges emocionals. Actualment, continua amb noves obres, reedicions i concerts.
Al vídeo podeu escoltar la peça «Abismos de terciopelo», inclosa a l’àlbum ‘Vuelo químico’, en què participa Nico, la cantant de The Velvet Underground. És una obra ideal per als vostres viatges interiors.