D’acostar-se a fugir-ne, o cercar la millor manera de poder viure en català dins d’Espanya. Durant dècades, les opcions estaven relativament clares. Però, darrerament, amb la irrupció del PSC al govern i la seva deriva més centralista i espanyolista, als ciutadans de Catalunya se’ns presenta el dilema afegit a l’hora d’escollir les preferències polítiques.
Però, independentment d’aquest aspecte i tenint en compte la diversitat existent, es poden distingir tres segments que podrien representar una gran part de la població. També, segurament, molt més enllà del que dirien les urnes.
És clar que això només es podria valorar mitjançant un referèndum, en el qual tothom pogués votar i finalment votés. Cosa ben difícil de ser acceptat, perquè pugui ser vinculant, inequívoc, irrevocable i blindat davant de qualsevol atac de bogeria de qui mai reconeixeria ni donaria per bo segons quin resultat.
Davant del dubte en escollir qui vol acostar-se a Espanya, és qui se sent més espanyol que català. Qui en vol fugir és qui pensa i viu, exclusivament en català i el seu únic desig és aconseguir-ho a tots els efectes.
L’altre gran grup que existeix i potser és el que requereix un major detall, és el de persones que senzillament volen viure amb el seu sentiment d’identitat catalana. Encara que en aquest cas ha de ser dins d’una forçada amistat, o amb acords puntuals i concrets amb els veïns. Però sense haver de demanar perdó per això, ni rebre insults o ser menyspreats per pensar, sentir o parlar diferent.
Tot i que també podríem trobar un quart grup que, tot i viure i treballar a Catalunya, directament no reconeix cap diferència i el seu únic sentiment és l’espanyol. Són les persones que tot aquest debat els importa ben poc o no entenen per què s’ha de produir. Són els espanyols i les espanyoles residents a Catalunya.
Aquest és un tema d’anàlisi i debat dels especialistes, interessats només cada quatre anys i després se n’obliden. I no cal esperar dates determinades per manifestar-nos i tenir interès a conèixer les «simpaties» ideològiques que ens envolten, sempre amb el respecte que tothom es mereix.