Seguir el camí de la igualtat entre les persones —de totes les persones— i no recórrer a altres maneres d’exposar l’ètica de la igualtat (una igualtat sense distincions) ens ajuda a evitar cruïlles que, de vegades, poden fins i tot fer gràcia… d’aquella que no en fa gaire.
Un exemple seria el de proclamar-se partidari o partidària de l’alliberament de les dones. Això és, en realitat, un cas particular d’una idea més general: la igualtat entre totes les persones. Però sovint aquest plantejament ens fa anar per un altre camí…
Imaginem una dona que “s’allibera” de les feines de la llar. (M’avanço a dir que, per mi, alliberar-se vol dir que qualsevol persona, sigui home o dona, hauria de poder fer el que vol i pot fer, segons els seus coneixements, possibilitats o interessos, sense distinció de gènere. I també que un home o una dona poden sentir-se plenament alliberats tot fent-se càrrec de les feines de casa i cuidant del benestar de la família, sense que això contradigui cap llibertat ni cap dret.)
Però tornem al segon camí, el de l’“alliberament de la dona”. Suposem que una dona deixa les feines domèstiques per posar-se a treballar fora de casa. S’allibera. Esdevé metgessa, obre una botiga de moda, treballa en una multinacional… Tot això està molt bé. Fins que algú li pregunta:
— I com heu resolt, amb el teu marit, les feines de casa?
— Oh! Hem llogat una minyona.
— Ah, sí? Una minyona?
— Sí, una colombiana.
I aquí ve el perill del segon camí. Quin tipus d’alliberament és aquest? L’alliberament d’ella… o el de la “colombiana”? No em parlaves de l’alliberament de les dones? O és que això va per torns, i a les colombianes encara no els toca?
Per això és millor el primer camí: totes les persones som iguals. Amb aquest concepte ben assumit, només cal viure i actuar en conseqüència.
No fos cas que ens passi com aquell que deia:
— Totes les persones som iguals… Els negres també.
I així, sense voler, deixava escapar la seva confusió d’idees.
Millor parlar clar, sense floritures, ni afegits, ni falsos arranjaments. Entendre, simplement, què vol dir que totes les persones som iguals. Sense més.
Joan Llopis és gerent empresarial.