Jassans va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de Reus per culminar artísticament la construcció del Viver d’Empreses, situat al Camí de Valls. Així, el 1995, va concebre un relleu escultòric -manufacturat de ciment acolorit de base i escaiola texturada a la part superior- que representa una poderosa al·legoria de l’emprenedoria i en el qual la figura femenina ocupa el centre de la composició (de 500 x 300 cm).
***
No és d’estranyar que els lectors se sorprenguin de trobar en aquest recull una obra gairebé inconeguda de l’escultor Josep Salvador Jassans. Per altra banda, i sense intenció d’encetar cap polèmica, podríem debatre sobre la conveniència o no que l’obra -catalogada com a relleu- formi part d’aquest compendi d’escultures que Reusenques de Lletres vol visibilitzar des de la literatura. Tanmateix, i pels motius que ara exposaré, crec que és molt millor obviar aquesta qüestió i resseguir, en la mesura que em sigui possible, la història força peculiar d’aquesta peça.
Haver estat relegada a l’oblit durant més de deu anys i recentment trobada en un racó de REDESSA fa que tota ella estigui embolcallada d’una certa llegenda de la qual el mèrit és treure’n l’entrellat. Perquè no sabem gaire res dels motius pels quals fou retirada, però celebrem la seva recuperació.
El relleu té, com en quasi tota l’obra de Jassans, la dona com a protagonista del relat i ràpidament ens adonem que l’artista no s’hi ha posat per poc, perquè la dona és empoderada talment com el Creador del fresc de Miquel Àngel: I Déu creà l’home a la seva imatge (Gènesi 27-28), en la interpretació que en fa el genial artista a la volta de la Capella Sixtina.
En l’obra de Buonarroti, l’Adam, expectant i una mica ingenu, mira el Totpoderós que li ofereix l’alè que invita a viure. Els dits no arriben a tocar-se, però el gest és inequívoc i incontestable. I també generós. És el convit a la Vida. La Dona de Jassans té la mateixa autoritat i vigoria que li atorga el gest d’apropament cap al company Home. És l’al·legoria perfecta de l’origen d’alguna cosa que neix o de la recerca del diví.
Jassans no ha copiat els cossos forts i ben modelats de Michelangelo, perquè per a l’artista alforgenc la importància rau en la decisió i la diligència de la Dona. Es tracta de picar l’ullet a totes les dones que, amb ambició i enginy, han innovat en el món de l’emprenedoria. Dones valentes, actives i lluitadores, dones massa sovint silenciades per un entorn que els ha estat hostil. Tal vegada la peça vol ser un homenatge a les dones talentoses i imprescindibles que, en silenci, han treballat i treballen en empreses i negocis familiars i que, per motius o bé de logística familiar o bé personals, han quedat en un segon pla.
L’obra de Jassans capta la benvolença del fresc de la Creació, l’amor incondicional de Déu cap a la Humanitat en oferir-li el do de la vida i que, segons resa el Veni Creator Spiritus -l’himne medieval possible inspirador de l’artista de la Toscana: Dextrae Dei Tu Digitus-, fa referència a aquesta bondat. Així, de la mateixa manera, la dona amb els braços oberts i mirada decidida que mira al futur comparteix i convida l’home a emprendre i fer junts el camí. Vol ser un mirall per a totes aquelles dones a qui la recança fa dubtar, en una barreja de por al fracàs i de no estar a l’alçada. I és aquí on la ubicació de l’obra té un sentit fonamental perquè està situada al Viver de REDESSA. La dona envoltada dels engranatges del progrés i dels símbols del coneixement, la dona que crida les dones per oferir-los reconeixement, dignitat i sobretot confiança en elles mateixes. La dona protagonista de la seva tria, valenta en la seva decisió, que camina amb pas ferm per emprendre i ser protagonista de la seva pròpia vida.
I mentre es fan els retocs pertinents de neteja i conservació del relleu, nosaltres, les Reusenques de Lletres, incorporem una obra més al recull d’escultures amb temàtica femenina, perquè, casualitat o no, Emprenedoria i Empresa duen noms de dona.