L’esport és un àmbit de la gestió municipal diferent de la resta, potser equiparable a l’espai que ocupa la cultura, especialment la popular. L’esport és en part estructural i en part emocional. Per gestionar-lo, has de tenir experiència esportiva en primera persona, sigui com a practicant, tècnic o directiu, però cal que l’esport bategui dins teu o, probablement, la teva relació amb aquest àmbit serà més de «postureig» que no pas una altra cosa.
Per exemple, es pot estar d’acord o en desacord amb la gestió del conseller Berni Álvarez, però ningú no pot dubtar del seu compromís personal amb l’esport. De la mateixa manera, Reus ha tingut bons regidors d’Esports i vull destacar Joan Anton Verge, ja que va impulsar el salt qualitatiu del mapa d’equipaments esportius de la nostra ciutat.
Les instal·lacions esportives són una base fonamental per a la pràctica de l’esport, contribueixen a la seva vertebració social i constitueixen una plataforma per assolir èxits esportius a la ciutat. En aquest sentit, sap greu que el Pla Director d’Instal·lacions Esportives Municipals (PIEM) dormi en un calaix des de fa massa anys.
També són molt importants els clubs esportius de la ciutat, que garanteixen la pràctica esportiva i afavoreixen la inclusió social. Però, en els darrers temps, els nostres clubs han hagut d’afrontar problemes que van més enllà del seu propi àmbit d’actuació. És en aquestes situacions quan l’Ajuntament ha d’estar en primera línia de foc, perquè el seu paper no és negociable. Amagar-se als despatxos no és una resposta admissible.
Reus ha ostentat amb orgull la capitalitat esportiva territorial, sempre gràcies al treball incansable de la gent de l’esport de la ciutat, amb el lideratge de l’Ajuntament. Tristament, en els darrers anys, hem anat perdent aquesta condició. Altres ciutats s’han espavilat i han fet bé les coses, mentre l’Ajuntament de Reus entrava en una dinàmica de conformisme, fins i tot de mandra, a l’hora d’arremangar-se i apostar per competir sanament per mantenir la capitalitat esportiva de la demarcació.
Si Reus ha de ser capdavantera en l’esport, no podem admetre que diversos equips de la ciutat hagin hagut de renunciar a pujar de categoria per manca de recursos i de suport de l’Ajuntament. Estar al costat dels clubs no és lluir seient a la llotja, sinó suar la samarreta per ells, com ells fan pel nom de la nostra ciutat. Si els nostres nois i noies, de qualsevol equip de la ciutat, es guanyen el dret a pujar de categoria, però l’ascens no es materialitza perquè qui havia de fer els deures no els ha fet… quina mena de missatge els donem? Parlem-ne.
Jordi Cervera Martínez és exregidor de l’Ajuntament de Reus.