L’accidentat final del ple del passat divendres, amb la protesta del personal i els usuaris de la Illeta, va alterar el guió previst pel batlle de Reus, Carles Pellicer. Aquest volia fer una última intervenció per acomiadar-se dels companys de grup, dels seus socis al govern i de la resta de components de l’oposició, però els crits i xiulets d’alguns dels presents van fer decidir al batlle que calia aixecar la sessió. Final inesperat per a un alcalde que aviat tancarà una etapa de 12 anys al capdavant de l’ajuntament de la capital del Baix Camp. A banda, en farà aviat 30, que va esdevenir regidor de Turisme.
A l’ajuntament des de 1997
Després de la seva entrada al consistori, el 1997, el 1999 va arribar al Parlament de Catalunya per ser diputat fins al 2015. També va ser Senador. En clau local, el 2003 va tornar al saló de plens, en aquest cas com a portaveu de Convergència i Unió (CiU). Convertit en cap de l’oposició per dos mandats davant del tripartit (format pel Partit Socialista, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds) que liderava Lluís Miquel Pérez, el seu primer triomf a les urnes es va produir a les municipals de 2011. Els vots del Partit Popular (PP) i d’Ara Reus el van fer alcalde.
Dels vuit regidors que tenia el 2007, el 2011 va passar a disposar-ne d’una desena, per la mitja dotzena del PP, amb qui va mantenir una entesa de govern que el procés liquidaria més endavant. «Arribar-hi (a l’alcaldia) no va ser fàcil. Vam haver de treballar molt, a l’oposició. La victòria del 2011, de fet, va ser fruit de la feina dels anteriors caps de llista convergents», va explicar Pellicer farà dos anys, en un article d’aquest mitjà amb motiu de la dècada d’aquella cita a les urnes.
El cas Innova, les mocions de confiança i la pandèmia
La situació derivada del canvi de govern després d’anys de lideratge socialista va sacsejar la vida municipal, i la va fer entrar als jutjats pel cas Innova. «Tot allò va ser complicat tant des del punta de vista judicial com des de l’econòmic. Ens va obligar a parlar amb els bancs, amb moltíssima gent, per trobar una solució. La sensació que tinc ara, quan ho recordo, no és agradable. No va ser fàcil, però ens en vam sortir», va subratllar Pellicer a la peça periodística ja esmentada.
Encara ara pensa que aquells van ser els moments més complicats que ha viscut al palau municipal, tot i el «bloqueig» de l’oposició al període 2015-2019 (es va sotmetre a dues mocions de confiança consecutives per tenir pressupostos) i la crisi derivada de la pandèmia, des de 2020.
Amb tot, el mandat 2019-2023 sembla haver estat el més plàcid, de portes enfora, per a l’alcalde. Ha gaudit d’una majoria de 15 regidors al ple (gràcies a ERC i a Ara Reus, forces amb les quals ja es va entendre el 2015), ha aprovat els comptes sense dificultats i ha destacat en ocasions haver estat l’artífex de la millora de les finances de l’ajuntament.
El mandat 2019-2023 sembla haver estat el més plàcid, de portes enfora, per a l’alcalde, per la majoria de 15 regidors que ha tingut al ple
L’anunci de la seva renúncia, l’any passat, va sorprendre més d’un. Després de tot, el relat del batlle sempre va sostenir que obstacles externs havien impedit l’execució del seu projecte de ciutat. La patacada econòmica de la covid-19, doncs, hauria ser pogut l’argument per esgrimir la voluntat de presentar-se a la reelecció. No obstant això, va fer un pas al costat tot deixant, això sí, el seu «espai polític preservat».
El relleu de Pellicer l’ha agafat Teresa Pallarès, la seva número 3 a les municipals de 2019. La prioratina va ser regidora, en etapes anteriors, del PSC Reus. L’alcalde tanca la candidatura de Junts per Reus a les eleccions d’enguany, i és d’esperar que se’l vegi en actes de campanya. Després de tot, manifesta sovint que «mantinc la il·lusió del primer dia» i que té la intenció de «gaudir fins l’últim dia» de l’alcaldia. Davant de la nova etapa política que s’albira a l’horitzó, sense que en sapiguem encara el color, el batlle que va resistir la fi de CiU (i que va estripar el carnet del PDeCAT pel pacte amb Ara per concórrer a les urnes en uns dies) assegura que qui el substitueixi gaudirà de «capacitat inversora» per encarar els reptes de futur de la nostra ciutat.