La proliferació de senglars a Catalunya s’ha convertit en un problema ambiental, agrícola i sanitari que no es pot ignorar. L’augment del bosc, la desaparició de depredadors naturals com el llop i la reducció de caçadors han afavorit un creixement descontrolat d’aquesta espècie.
Les conseqüències ja són visibles: danys als conreus, afectacions als boscos, presència creixent en zones urbanes i risc de transmissió de malalties com la pesta porcina, amb impacte directe sobre el sector ramader.
Cal afrontar aquesta realitat amb pragmatisme i no amb visions idealitzades de la natura. La caça regulada pot ser una eina útil de control poblacional, igual que altres mesures complementàries com anticonceptius o vacunes ja desenvolupades. El que no és acceptable és la inacció administrativa davant un problema anunciat des de fa anys.
Gestionar la fauna salvatge exigeix decisions basades en l’evidència i en l’experiència de qui viu al territori. Protegir el medi també significa mantenir-ne l’equilibri.
David Rabadà és professor de Ciències Geològiques.