Enguany a l’edició nº 18 del festival Mussart que actualment dirigeix l’actriu i professora Mercè Mariné hi participo amb l’escultura ‘Petjades damunt del cingle’. Es tracta d’una escultura que vol erigir un monument a les persones de la Mussara que es van mantenir dempeus en aquest lloc des de l’inici del S.XII i fins el 1961, gent esforçada i resistent.
Es pot dir que la vida de la Mussara, aquests 850 anys documentats des de els seus primers assentaments son una petita, ínfima, espurna en aquest immens univers temporal de la formació i establiment d’aquesta cinglera de tants milions d’anys on s’assenta el poble. Però en el nostre registre vital 850 anys son molt de temps i aquí podem imaginar la quantitat de generacions que hi van viure, treballar, patir, disfrutar i néixer i morir.
A aquesta gent i especialment pensant en aquells avantpassats nostres, els que hi tenim arrels – jo mateix a Cal Gendret, al Mas del Manco i al Mas del Morenet -en aquesta gent he pensat i a la memòria d’aquesta gent vull oferir aquesta obra.
L’obra, l’escultura, és tan sols un acte de RESTITUCIÓ i un petit monument de memòria i un deute que els retornem per la vida que ens han transmès. Les dues pedres, una blanca i una de roja com els estrats del cingle retornades al seu lloc d’origen, amb dues petjades excavades, una de dona i l’altre d’home. Dues petjades de peus nus per sentir el contacte directe de la terra , de les roques, que expressen la connexió directe amb el paisatge que -com deia Joan Miró- ens transmet la força i l’energia per mantenir-nos dempeus i creatius. Dues grans petjades que tenen la mesura d’un gegant, uns gegants imaginaris, un monument a la resistència, al treball, a les adversitats i a la genealogia que ha arribat fins al nostre ADN.
Dues petjades esculpides que volen ser testimoni de l’empremta que en la nostra sang i en la nostra memòria han deixat els avantpassats mussaranencs a tanta gent de Vilaplana, de Reus, Tarragona i de tants pobles i ciutats de més enllà.
Tal com ha escrit Eugeni Perea: «Els rastres físics de la presencia humana a la Mussara s’han diluït a mesura que s’esfronden les cases i s’esborren els conreus. D’ara en endavant només la història, la literatura i l’art donaran fe de la seva passada realitat».
Vet aquí la cultura, vet aquí el Mussart!