Recordo el meu últim parlament a sala de plens de l’Ajuntament de Cambrils. Era el 12 de juny de 2019. Tancava una etapa de 12 anys dedicada a la política municipal: quatre anys a l’oposició, quatre com a primera alcaldessa del meu municipi i quatre més davant de l’àrea més important per Cambrils: el turisme i la seva projecció. Prop de 18 mesos allunyada del dia a dia però amb la vista constant posada en el país, les persones i les seves necessitats.
Ara, a les portes d’unes noves eleccions sense data he tornat a trobar un espai polític, al Partit Nacionalista de Catalunya, on em sento còmoda, escoltada, valorada i amb un full de ruta nacionalista que s’escapa dels extremismes i les unilateralitats que hem perseguit durant anys i que podrien obrir un debat ampli i transversal d’on ens ha portat tot plegat i els beneficis reals i palpables que ha obtingut tot el procés més enllà del focus mediàtic, portades de diaris i informatius i persones que han perdut durant més de dos anys la seva llibertat.
Amb la distància i perspectiva que et dóna no ser a la primera línia, no tenir responsabilitat directa respires, veus, escoltes i mires diferent. L’Ajuntament i les directrius de partit absorbeixen tant que no hi ha espai per veure si allò que defensem públicament és el que realment preocupa la gent o no. L’experiència m’ha demostrat que no sempre és així, i que tot i les hores de reunions, mocions i decisions que es prenen, sovint tenen poca rellevància en el dia a dia del ciutadà que ha de dedicar tota la seva energia, força i dedicació a trobar solucions als seus problemes, els reals.
És ben cert que tot ha canviat molt, en molt poc temps i més amb la pandèmia de la Covid-19. Les necessitats d’ara no són les mateixes que les de fa un parell d’anys enrere, ni tan sols de les de principis d’aquest 2020. Per tant, és el moment de redreçar objectius, activar encara més l’escolta activa i analitzar què tenim al nostre abast per atendre les necessitats de les persones i empreses del conjunt del nostre país que s’han vist greument afectades aquest 2020.
Cal una política líquida i activa que s’adapti, en un tancar i obrir, d’ulls als canvis que el món ens mostra dia a dia. Repassant l’agenda i accions de la campanya del 2015, un dels meus assessors em va suggerir que dediqués hores a fer un cafè amb associacions, empreses però sobretot, particulars per escoltar les necessitats reals, els problemes que es troben i que com a polítics hem de saber trobar una solució.
De no fer-ho, de no ser líquids, transversals i molt àgils, tornarem un cop més (i la llista ja és molt llarga) a presumir i omplir-nos la boca de nova política però en el fons carregada d’egoisme i les unilateralitats que tots coneixem.
Mercè Dalmau Mallafré és membre de l’executiva nacional del Partit Nacionalista de Catalunya.