Tinc el palpit que tal com va la política nacional, estatal i internacional ben aviat només ens quedarà el refugi i recurs de la local per defensar els valors de la democràcia. Estem tancant el primer quart del segle XXI amb un descarnat procés de merdificació de la cosa pública amb tres invasions i guerres a Ucraïna, Gaza i Iran, un cop d’estat amb sordina a Veneçuela i l’amenaça sobre Groenlàndia -territori autònom pertanyent a Dinamarca- i Cuba. Són alguns exemples de la vulneració del dret internacional i de la més petita decència democràtica protagonitzats essencialment pels Estats Units, Israel i Rússia.
El concepte de merdificació el va encunyar el 2022 el periodista i bloguer canadenc Cory Doctorow per descriure la creixent degradació del món digital amb un escandalós deteriorament de la qualitat del discurs, una flagrant manipulació, una desvergonyida propaganda i una letal desinformació. La paraula original en anglès és “enshittification” que es tradueix com a merdificació o emmerdament i pretén descriure el to i la intenció d’una part significativa, la més exitosa, del contingut que circula per les xarxes socials i que alimenta els relats ultraconservadors i feixistoides.
I si la merdificació contamina el món digital també està enverinant el món polític amb prèdiques i accions absolutament totalitàries. Per això penso que els municipis són probablement el millor instrument per fer front a aquest procés de degeneració i corrupció del sistema democràtic amb un suïcida anorreament de valors com la democràcia, la justícia i la pau. Una deriva global que atia la desafecció de la ciutadania sobre la política, genera cants de sirena populistes i dictatorials que ensarronen a sectors dels joves i que intenta trencar el model de convivència, no exempt de contradiccions, sorgit després de les dues guerres mundials per no tornar a ensopegar en la pedra de la barbàrie.
I els municipis i les seves entitats i institucions poden fer molta pedagogia i repartir antídots i vacunes. Fa pocs dies Reus va celebrar la 44a edició de les Olimpíades Escolars, una iniciativa esportiva i cívica amb gairebé 50 anys d’història que convoca centenars de petits i petites per competir i compartir amb la implicació de famílies, escoles i clubs. Enguany la trobada ha coincidit amb el 130è aniversari de la recuperació moderna de l’esperit olímpic que es va produir amb els Jocs d’Atenes el 1896. Una defensa de la pau i el llegat cultural que va néixer a la Grècia el 776 aC i va culminar l’etapa antiga el 393 dC.
I també fa pocs dies la ciutat va viure la commemoració dels 699 anys de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia amb les arrels al segle XIV. Una entitat viva que encara els set segles d’existència i que va començar amb la defensa del sector de la pagesia, però que amb els anys ha esdevingut una institució local de referència amb l’impuls de la cultura i les activitats socials. Les Olimpíades Escolars i la Germandat dels Pagesos de Reus són dos bons exemples de la capacitat dels municipis per construir estructures per la integració de les comunitats socials.
I per sort, la llista d’associacions i empreses centenàries locals que vertebren Reus és més àmplia. El Centre de Lectura, el Círcol, la confiteria Padreny, la papereria i jogueteria Tomàs Barberà, l’univers tèxtil d’El Barato, el Colmado Baró, els Gelats i Torrons Xixona i el Reus Deportiu i el Club Natació Reus Ploms són alguns exemples d’aquesta força interna de més d’un segle de trajectòria que, juntament amb molta d’altra anònima i més recent com les associacions veïnals, justifiquen l’esperança en la preservació de valors humans que contribueixen a fer una vida millor als reusencs i a les reusenques.
La suma de la vitalitat de les entitats i la visió del consistori poden activar la capacitat de Reus per ser, no només una ciutat de la Ciència i la Innovació, sinó també una ciutat dels valors democràtics per immunitzar-nos contra la merdificació de la política i de la vida en general. Qui vol viure en una ciutat o un món emmerdats? Jo, no. “No et preguntis que pot fer el teu país per tu, pregunta’t que pots fer tu pel teu país”, és la frase que va pronunciar el president nord-americà John F. Kennedy el 1961. Evidentment, això a Donald Trump, Benjamin Netanyahu, Vladímir Putin i als seus fans els importa una merda. Per això no ens podem quedar amb els braços plegats.