El Partit Popular de Reus s’ha queixat per l’estesa de banderes estelades que es va veure i viure a la plaça del Mercadal després de la Tronada de comiat de les festes de Sant Pere. Que es cantés ‘Els Segadors’, l’himne nacional de Catalunya, tampoc els va agradar gaire. Argumenten la seva protesta dient que manifestacions com aquestes trenquen l’harmonia i el respecte a totes les posicions polítiques que han de tenir les tradicions.
Obliden que la llibertat d’expressió s’ha de defensar en tots els espais públics i privats. Obliden que el desig d’independència i la reclamació del dret a decidir el nostre futur votant són sentiments ben vius entre molts catalans i catalanes, malgrat el placebo de la normalitat que va predicant el president de la Generalitat, el socialista Salvador Illa. Obliden que el PP ha atiat tant com ha pogut el foc per socarrimar la plena aplicació de la llei d’amnistia que, paradoxes de la vida, s’haurà de desencallar des de Brussel·les.
La denúncia dels populars reusencs pels fets de Sant Pere no ens ha d’estranyar venint d’un partit que acaba de pactar amb VOX per aconseguir la presidència de la Junta d’Andalusia. El poder és el poder i Juanma Moreno s’ha menjat amb patates les múltiples declaracions d’abans de les eleccions autonòmiques que no pactaria amb els de Santiago Abascal. S’ha empassat les seves paraules i el gripau de la «prioritat nacional», expressió que ve a dir girar l’esquena a la immigració. La «prioritat nacional» de VOX, ara també del PP, no té res a veure amb la prioritat de Catalunya, país d’històrica integració i convivència.
Encara ressona l'»a por ellos» que va fer fortuna a molts llocs d’Espanya en suport al desplegament policial i atonyinament que vam patir després de l’1 d’octubre. Unes proclames viscerals atiades des de la dreta i l’extrema dreta que són comparables a les de «puta Espanya» que criden alguns sectors hiperventilats de l’independentisme. Ni «a por ellos», ni «puta Espanya», el que demana una gran majoria és un referèndum acordat amb l’Estat per resoldre d’una vegada quin ha de ser el futur de Catalunya. I a la vista del que diuen les enquestes d’intenció de vot de cara a unes pròximes eleccions generals amb vents favorables al PP i a VOX, ja ens hi podem anar posant fulles tret que els votants, lliurement, donin un cop de timó electoral fent costat als partits progressistes.
Abascal té collat a Feijóo i si els verds han arribat a demanar l’eliminació de les autonomies, imagineu-vos el que pensen d’acordar un referèndum d’autodeterminació. El seu sentit de la democràcia cavalca sobre un cavall blanc de nom Pelai que galopa a la reconquesta d’una Espanya fosca i casposa. El panorama no és gaire favorable al diàleg amb Catalunya. Per això els populars de Reus hauran de prendre paciència perquè per al Sant Pere del 2027, tot just un mes després de les eleccions municipals, sigui quina sigui la composició del nou plenari, tornarem a veure estelades al Mercadal. I les veurem mentre no s’obri una finestra de diàleg valent entre Espanya i Catalunya. Com a mínim poder expressar el nostre enuig i decepció.
Amb el PP manant al govern central només es va viure una etapa de certa voluntat d’interlocució quan el desaparegut Josep Piqué va presidir el PP de Catalunya (2002-2007). L’exministre d’Aznar va dimitir el 2007 quan l’ínclit Ángel Acebes, conegut pel seu paper galdós després dels atemptats de l’11 M a Madrid, va posar bastons a les rodes del comitè de campanya de les eleccions autonòmiques del moment. Piqué era massa catalanista i probablement alguns no li perdonaven la seva anterior militància al PSUC i a Bandera Roja.
Es continuaran veient estelades al Mercadal perquè Reus té un passat de ciutat liberal, republicana i anticlerical com ens recorda Jordi Garcia Arnau en seu l’article ‘Reus, bressol del primer bateig civil de l’Estat’ publicat en aquest digital. Hi ha trets que formen part del cor i el cap de la ciutat que expliquen que s’hi celebrés el primer bateig civil el 1870 i, dos anys abans, el 1868, el primer matrimoni civil. Aquesta segona fita històrica està immortalitzada en una placa situada en un dels laterals del saló de plens de l’Ajuntament que s’hauria d’incloure en una hipotètica visita cultural per conèixer l’origen de la idiosincràsia reusenca. És clar que també podem girar el mitjó per convertir-nos en una ciutat conservadora, monàrquica i clerical. No, gràcies!