Les reivindicacions de l’escola Prat de la Riba de Reus ens haurien de fer pensar en el conjunt de centres educatius públics i privats de la ciutat per saber si reuneixen o no les condicions infraestructurals adequades per acollir un servei tan necessari i sensible com és l’educació. De fet, l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) del Prat de la Riba ja ha apuntat en aquesta direcció en demanar un estudi vinculant de l’entorn de les escoles públiques per millorar l’aire que s’hi respira i el soroll i l’acústica de les aules. Jo hi afegeixo els centres privats perquè la salut pública és un bé molt preuat que afecta a tothom i que fonamentalment protegim amb recursos econòmics dels nostres impostos.
L’AFA es va reunir al desembre amb representants polítics i tècnics de l’Ajuntament i la trobada, tot i que cordial, no va aportar cap resposta d’urgència. I no serà fàcil trobar un desllorigador que condueixi a la pacificació de l’entorn perquè estem parlant de l’encreuament de la ubicació del centre i el sistema de circulació. O canviem les escoles de lloc o reduïm o eliminem el pas de vehicles. L’AFA ha fet un pas endavant important amb la presentació d’un estudi tècnic avalat pel col·lectiu educatiu que hi ha darrere Acústica Escolar, un moviment nascut el juny del 2024 a Mèrida arran d’unes jornades sobre les aules del futur organitzades pel Govern d’Espanya a través del programa de Fons Europeus i la Junta d’Extremadura. I les dades justifiquen les reivindicacions del Prat de la Riba. Des del centre asseguren que han aconseguit “demostrar científicament que les nostres peticions no són infundades”. Les condicions acústiques de les aules són tan dolentes que no s’hi poden fer classes en condicions.
I el que demana l’AFA és just, però complicat de resoldre a curt termini, excepte que hi hagi voluntat política i pressupost. Demanen que l’avinguda Prat de la Riba sigui només per a vianants i la reducció del trànsit al passeig de Sunyer i a la zona del Mercat Central. Estem parlant d’una transformació d’envergadura que exigeix una solució de la mateixa magnitud. De moment des del consistori han dit que aposten per la pacificació dels entorns escolars i que s’encarregarà la redacció d’un pla director que abasti els de tota la ciutat. Una manifestació d’intencions valorada per l’AFA, però que queda lluny del remei que demanen. I parlem del Prat de la Riba, però podríem parlar també del Joan Rebull que està a peu de l’avinguda 11 de Setembre amb un alt nivell de circulació.
Quan es van construir els centres públics nous o no hi havia tants vehicles al carrer o no es va pensar en les exigències acústiques que comporta un bon exercici de l’educació i la protecció de la salut de la comunitat escolar. I dels centres privats, aprofitant edificis històrics o fent-ne de nous, si fa no fa igual. A Reus hi ha una escola privada que té l’accés principal en un barranc que quan plou dificulta l’entrada a les instal·lacions. Algú va comprar uns terrenys a bon preu i algú va concedir una llicència municipal. És el que provoca la manca de control i visió del creixement urbanístic de les ciutats. A Reus hi ha setanta-nou espais educatius repartits per carrers, avingudes i places. Llars d’infants, centres de primària i secundària i universitaris. Públics, privats, concertats. Un generós teixit educatiu amb comunitats eixerides que gestionen com poden les infraestructures que els han assignat les administracions o han construït els propietaris.
Un examen a fons de totes aquestes escoles ens donaria una radiografia de les condicions en les quals es viuen alumnes i professors i sabríem si el cas del Prat de la Riba és aïllat o generalitzat. Les escoles són espais d’aprenentatge de coneixements, valors i experiències que donen eines als alumnes per fer un projecte de vida. L’AFA del Prat de la Riba continuarà les mobilitzacions i els talls de carrer els divendres, de 4 a dos quarts de 6. L’Ajuntament té l’oportunitat de demostrar que té un projecte de ciutat on realment els protagonistes són els ciutadans i no pas els seus vehicles. Un repte ple d’entrebancs per la impopularitat de les mesures a prendre. La definició de les zones de baixes emissions són una bona prova de foc per la responsabilitat dels administradors i dels administrats quan s’aposta per les persones i pel medi ambient. L’entorn de l’escola Prat de la Riba, també.