Dins del cicle ‘Made in Reus, les empreses que han fet ciutat’, el Centre d’Amics de Reus va acollir aquest dimecres una vuitantena de persones per escoltar la conferència de l’empresari Albert Pujol Bajador dedicada al comerç de la fruita seca a la nostra ciutat.
La tradicional vocació exportadora i comerciant de Reus va tenir la fruita seca com a producte cabdal a partir de la dècada dels anys seixanta del segle passat, tot i triomfar ja en períodes anteriors. Un sector que durant vint anys va moure molts diners, molts llocs de treball i molta popularitat a la nostra ciutat. El sector de la fruita seca també va comportar la implantació d’una important indústria auxiliar. Cal recordar que nou de cada deu avellanes, i sis de cada deu ametlles que s’exportaven a Espanya procedien de Reus.
Els ajuts a l’exportació que va implementar el govern franquista de l’època per intentar fer entrar divises a un Estat en risc de fallida, va fer néixer un sector de comerciants que van guanyar molts diners en un mercat de crèdits baixos i d’alta inflació. La idea era l’exportació de productes excedentaris agrícoles, però per dut a terme el pla calia incentivar empreses grans que realitzessin tot el cicle exportador, i Reus que ja tenia una tradició en la fruita seca, va saber capitanejar de manera absoluta aquest sector a tota Espanya.
Albert Pujol Bajador va parlar de la seva empresa familiar Nutexport, així com d’altres firmes importants que hi havia a Reus, com Pedrell, Borràs o Cochs a més del grup dels corredors de comerç grecs que també hi van fer negoci. En total, el 1967, hi havia a Reus 25 empreses que es dedicaven a comerciar amb la fruita seca.
De forma amena, Albert Pujol Bajador va exposar una sèrie d’anècdotes i curiositats que involucraven tots els actors del negoci, des dels pagesos a l’hora de vendre els sacs d’avellanes, fins als comerciants i les seves relacions amb les asseguradores i els banquers que deixaven els diners per fer els negocis. Es tractava d’un sector especulatiu, perquè es comprava i es venia a futur a uns preus que després la Llotja de Reus fixava en funció de les collites anuals. El fet que la fruita seca es pogués guardar sense que es fes malbé feia que tothom pogués esperar el millor moment per vendre. Totes aquestes peculiaritats van donar peu a una infinitat d’anècdotes que el ponent va explicar amb gràcia, en especial a l’hora de calcular les lliures de rendiment que donaven els sacs d’avellanes.
En el tram final, Albert Pujol Bajador va comentar també aspectes que van influir en la davallada del sector a principis dels anys vuitanta. Com a exemples va apuntar les negociacions per l’entrada d’Espanya a la UE que va fer impossible les ajudes que havien rebut fins al moment, el canvi en el finançament dels bancs, les difícils relacions amb uns sindicats molt exigents i la glaçada del 23 de febrer de 1982.
L’acte fou presentat pel president del Centre d’Amics de Reus, Joan Maria Mallafrè i moderat pel periodista de Reusdigital.cat, Jordi Garcia. També va comptar amb la intervenció del regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges.