Aquest dimecres 17 de juny podreu gaudir del concert de Sardines, que presenta una nova formació, a les Peixateries Velles. El concert està organitzat per Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio de Reus, juntament amb el col·lectiu Leales Salvajes del Amor del restaurant Rosa dels Vents, i enguany també compta amb la incorporació de l’agència de comunicació Nuvöl Blanc, amb motiu del seu cinquè aniversari. Parlem amb el grup sobre aquesta nova etapa.
Què es trobarà el públic que vingui a les Peixateries Velles?
Funky, soul i rock’n’roll amb un component més, que li dona una sonoritat diferent del que havíem fet fins ara però en la mateixa línia.
Quina és aquesta nova sonoritat?
La nova peça del trencaclosques són els teclats. Això dona una capa més de profunditat al grup pel que fa a la sonoritat i al timbre, de manera que el repertori queda més brillant, més amalgamat. Abans teníem una sonoritat que podríem descriure com una rodona punxeguda, ara el que fan les textures del teclat són acabar de donar forma i arrodonir i omplir els buits amb totes aquestes capes
de sonoritat respecte abans, que portàvem un so més cru. Amb aquestes dues incorporacions, que podreu veure el 17 de juny: el Pau Terol als teclats i l’Eric Sánchez a la bateria, la sensació és tornar a sortir aquesta temporada amb una energia completament nova, amb ganes de continuar fent allò que ens agrada.
Com ha anat el procés d’unir aquestes dues incorporacions?
Sempre que hi ha una baixa en una banda és una situació traumàtica perquè entra una persona nova, s’han de reprendre els temes. Hi ha una feina de grup important per tornar a incorporar una energia nova i una adaptació a una manera de tocar. A l’hivern en plegar el bateria que portàvem i incorporar una bateria nova, l’Eric, com ens havíem d’enfrontar a tot aquest procés d’un músic nou, vam decidir que també incorporàvem piano i així podem canalitzar l’energia d’una sola vegada; sense haver d’anar fent canvis a poc a poc. Han entrat aquestes dues peces amb les quals creiem que ens entendrem perfectament bé, ja que tot està anant molt finet i amb moltes ganes.
Què representa tocar a casa davant del vostre públic fidel?
Tocar a casa és una mica estrany. Quan jugues a casa i sempre coneixes molta gent la sensació és diferent. Fa molts anys que toquem i sempre hem mantingut dos pilars: fer bona música, anant per lliure i escollint els temes que ens agraden, i el nivell energètic a l’escenari: connectar amb la gent i estar en constant connexió. Això es produeix perquè gaudim del que fem, ho fem perquè volem i això es nota a l’escenari. A casa és passar-ho bé amb la nostra gent.
Com es presenta aquesta nova etapa?
S’obre una porta a nous temes, que ens encanten i que potser abans no podíem fer. Nosaltres no portem res pregravat: tot ho toquem en directe, a pic i pala, amb temes que estan molt instrumentats i intentem fer la sonoritat que podem amb els instruments que tenim aquí i ara n’hi ha un més.
Com definiríeu el vostre estil?
Som uns talibans de la música, el que ens agrada és jugar amb les cançons. No ens considerem una banda de covers, en absolut, perquè no agafem un tema i fem un copia i enganxa i l’executem a dalt de l’escenari. Qualsevol tema que agafem, sempre el mimem, el mesurem i ens agrada, però sempre el passem pel nostre filtre i intentem donar-li algun tomb i un toc personal i la nostra empremta: la sonoritat sardina. Som un grup de versions no un grup de covers.