La gestió d’una emergència exigeix prudència. Ningú no ho discuteix. Però també exigeix previsió, coordinació i proporcionalitat. I és precisament aquí on la decisió adoptada aquest matí de divendres pel Departament d’Educació genera seriosos interrogants.
A quarts de nou del matí, quan molts alumnes ja havien arribat a les escoles i instituts i milers de famílies havien organitzat la seva jornada laboral, es comunica als centres la suspensió de l’activitat educativa presencial. La conseqüència immediata obliga infants i joves a tornar a desplaçar-se, precisament enmig de la situació meteorològica que es pretenia evitar.
Resulta difícil entendre com aquesta decisió contribueix a incrementar la seguretat. Si una escola o un institut no és un espai segur durant un episodi de pluja intensa, aleshores quin espai ho és? És més prudent mantenir els alumnes dins dels centres educatius o tornar-los a posar en circulació pels carrers i les carreteres?
La perplexitat augmenta quan les comunicacions remeses als centres feien referència a possibles afectacions, possibles restriccions de mobilitat i recomanacions organitzatives. Amb aquests antecedents, costa identificar quins elements objectius justifiquen una mesura tan dràstica i adoptada quan la jornada escolar s’ha iniciat.
La prudència no pot ser una excusa per a la improvisació. Les emergències no es gestionen únicament prenent decisions; es gestionen prenent-les bé, amb anticipació i amb coneixement de la realitat del territori. Els ajuntaments, els equips directius, els docents i les famílies mereixen més certeses i menys improvisació.
Al meu entendre, el Departament d’Educació fa temps que mostra dificultats per connectar les seves decisions amb la realitat quotidiana dels municipis. I el que s’ha viscut avui n’és una mostra preocupant. No per la voluntat de protegir, que és compartida per tothom, sinó per la manera com s’actua.
Perquè allò que la ciutadania espera de les institucions no és només prudència. Espera també rigor, previsió i sentit comú. I fa dies que, malauradament, aquests ingredients es troben a faltar.
Enric Roberto és alcalde de la Selva del Camp.