Rebo amb tristor la notícia de la mort de Salustià Álvarez, exalcalde de Porrera i president de la DOQ Priorat. El vaig conèixer fa molts anys, a principis dels noranta, quan en Lluís Llach va anar a viure a Porrera.
La meva admiració pel cantautor, i el fet que llavors jo treballés en un diari de les comarques tarragonines en l’àmbit cultural, va fer que sovint anés a Porrera a entrevistar-lo. Poc després, el 1994, la localitat va patir uns aiguats terribles, i en Lluís Llach s’hi va implicar profundament en la recuperació, tal com expliquem en el llibre Lluís Llach, lo noi de cal Vall, que vam escriure a quatre mans amb Josep R. Grau.
Va ser en aquella època quan vaig conèixer en Salus. Era l’alcalde, amic d’infantesa d’en Lluís i, sobretot, una persona afable, sincera i profundament honesta, amb un amor incondicional per la seva terra.
En el temps que vaig freqüentar Porrera, ell sempre va ser una mà amiga. Les portes de casa seva eren obertes per acollir-me sempre que calgués i, en l’època en què organitzàvem debats culturals i socials a la localitat, també estava sempre disposat a rebre les persones que convidàvem. Era un amfitrió sensacional, d’una senzillesa extrema.
En persones com en Salus, en Lluís Llach hi va trobar un escalf humà que ressona plenament en el seu disc Món Porrera. Ell mateix ens explicava al llibre:
«D’alguna manera jo volia que les persones que millor m’han acollit a Porrera, els qui sempre han estat la meva companyia, tinguessin el seu espai en l’àlbum». Amb ell «i alguns altres, com ara el Josep R. Grau, la Fina Duran i la Raquel Herrero, vaig trobar un àmbit de convivència molt especial, que és molt propi de Porrera (…) A aquests sentiments que jo li expressava sovint, en Miquel (Martí i Pol) li va donar molt de lirisme i tendresa en el Món Porrera».
Precisament, mentre en Salus va ser alcalde, es va inaugurar un carrer dedicat al poeta Miquel Martí i Pol, que s’instal·lava sovint a la casa del Lluís Llach a Porrera; de fet, hi passava temporades. «Tot i que abans de preparar junts el Món Porrera, Martí i Pol ja havia anat diverses vegades a aquesta localitat, el disc va refermar la seva vinculació amb el municipi. A banda de treballar, el Miquel i la Montserrat (la seva dona) realitzaven nombroses excursions per aquestes contrades amb els amics més pròxims de Porrera», entre ells el Sal·lustià Álvarez, com narrem en el llibre.
«Gràcies al coratge d’aquests amics, el Miquel -prosseguim- tenia la possibilitat d’anar per les roques assegut a la cadira de rodes, amb la qual era transportat pels seus amics amb molta tendresa. A ell això li donava molta vida i ens ho sabia transmetre».
En Salus hi contribuïa plenament per assolir moments com aquests amb la seva bonhomia. Ara aquella vida s’ha apagat i Porrera és una mica més silenciosa. Però en cada vinya, en cada camí i en cada gest de generositat, hi continuarà bategant la petjada d’en Salus.