Hi ha novel·les sobre la Guerra Civil que expliquen les batalles, les grans decisions polítiques o els fets històrics més coneguts. ‘Les dones i les ombres’, d’Isabel Olesti, opta per una mirada molt diferent: la de la rereguarda, la dels silencis i la de les dones que sustenten la vida mentre el món s’esfondra al seu voltant. De fet, la caracterització dels personatges i l’ambientació acaben adquirint més protagonisme que els mateixos esdeveniments bèl·lics.
L’acció se situa en un mas vora una ciutat —que segur que us serà molt familiar—, on un grup heterogeni de persones busca refugi a l’inici de la guerra. Al voltant de la propietària, una vídua benestant, es construeix un univers complex en què conviuen homes amagats, un capellà temorenc i, sobretot, un conjunt de dones, nenes i joves que assumeixen el pes de la feixuga quotidianitat.
Aquest espai aparentment protegit es converteix en un microcosmos en què les relacions humanes, la por i la necessitat de sobreviure —i de superar, per tant, la misèria i la gana, entre d’altres— posen constantment a prova les conviccions morals dels personatges. Hi ha al darrere, a més, una clara voluntat de preservar la memòria dels antics masos, avui desapareguts o transformats, convertint-los en escenaris literaris carregats de significat.
Un dels grans encerts de la novel·la és la manera com Olesti converteix l’espai en un personatge més. El mas, esventat pel mestral i la presència inquietant dels bombardejos que arriben des de Mallorca, crea una atmosfera carregada de tensió.
A aquesta realitat històrica s’hi afegeixen llegendes, supersticions i històries populars —una dona enterrada cap per avall, una nena ofegada a la bassa…— que doten el relat d’una subtil dimensió gairebé gòtica. Aquesta combinació entre memòria històrica i imaginari popular aporta una personalitat pròpia a la novel·la.
Però l’autèntic centre de l’obra són les dones. Lluny de mostrar-les únicament com a víctimes passives, Olesti les retrata com a protagonistes de la supervivència quotidiana. Elles organitzen la vida del mas, prenen decisions, protegeixen els més vulnerables i mantenen una convivència marcada per la incertesa. Sense discursos grandiloqüents, la novel·la reivindica el paper sovint invisibilitzat de les dones durant el conflicte.
L’autora també evita el maniqueisme. Els personatges són profundament humans, amb contradiccions, pors i febleses. No queden reduïts a una simple etiqueta ideològica; sinó que reaccionen davant unes circumstàncies extremes que els obliguen a qüestionar els seus propis límits morals. Aquesta ambigüitat contribueix a fer més versemblant el relat i permet que el lector entengui la guerra des de la complexitat de les experiències individuals.
Olesti utilitza records, espais i vivències vinculades a la seva família per construir no una novel·la històrica en sentit estricte, ni unes memòries familiars, sinó una ficció en què la por esdevé el veritable fil conductor en aquella il·lusòria tranquil·litat remoguda pels esdeveniments bèl·lics en general i les bombes, que ja no cauen només al front, en particular. La vida hi queda interrompuda i reprimida, perquè les morts són un teló de fons massa constant i evident, malgrat la seva convivència solidària.
Narrativament, és una obra que combina història, emoció i literatura amb sensibilitat. La novel·la presenta un ritme sostingut gràcies a la successió de petits conflictes i misteris que mantenen viva la tensió. Olesti hi incorpora elements propis del suspens que fan avançar la lectura amb agilitat.
En definitiva, ‘Les dones i les ombres’ és una novel·la de memòria, de silencis i de supervivència. Isabel Olesti ofereix una mirada original sobre la Guerra Civil, centrada en les persones anònimes que van fer possible la vida enmig del desastre. Amb una prosa evocadora i una atmosfera rica en matisos, construeix un homenatge a les dones que van resistir des de la rereguarda i recupera una part de la memòria col·lectiva que mereix ser recordada. I, de pas, acaba transmetent que res és perenne; tampoc, per tant, la nostra actual normalitat.