Alguna cosa no va bé, això ho sembla tenir clar el Sergio, el personatge que interpreta Mario Casas a ‘Molt lluny’, el film de Gerard Oms que s’estrena aquest divendres a les sales de cinema. Arrenca la pel·lícula i l’heteronormativitat entra en escena de ple: ultres del RCD Espanyol viatgen l’any 2008 a Utrecht (Països Baixos) per veure un partit de futbol. I entre la multitud, està ell, el Sergio, un noi que segueix les pautes que la societat porta anys imposant. Aviat, acompanyades d’un consum d’alcohol desmesurat, entren en acció actituds i comentaris homòfobs entre col·legues, típics per desgràcia en un món que acostuma a promoure una masculinitat, si més no, fràgil. Enmig d’aquesta voràgine inicial, es pot veure a un Sergio connectat amb la dinàmica, però en alguns moments, desubicat i «fora de lloc». I sí, alguna cosa no anava bé.
El seu entorn, amics i família, tornen a Barcelona, tornen a casa, però el protagonista «pateix» un incident i es queda «sense identitat», moment en què comença una nova vida «molt lluny». En un primer moment, sense feina i sense conèixer l’idioma, inicia la búsqueda d’un lloc on pugui quedar-se a dormir, i el troba, en un pis que es converteix en llar aviat per qui allà hi viu. En una societat classista i racista, la humilitat està present sobretot en qui menys té, i en aquest cas, neix en un nou amic marroquí -sense papers- que aconsegueix que el Sergio pugui guanyar uns diners a finals de mes. Per fer-s’hi un forat, s’apunta a classes d’holandès, on coneix un altre noi català, qui apareix en la vida del Sergio per posar-li en alerta.
L’acceptació d’un mateix no sempre és un camí fàcil, representat metafòricament al film amb la típica bicicleta holandesa, i més quan l’homofòbia interioritzada, amb un fort origen misògin i masclista, i la negació de la pròpia identitat volen imposar-se a la llibertat i generen episodis d’ansietat. Per «solucionar» aquests capítols, la resposta que troba un acaba sent en molts casos desinhibir-se. I no diré res més. Aneu al cinema. Descobriu la història del Sergio, que no deixa de ser una adaptació dramatitzada de l’experiència personal i d’autoconeixement de Gerard Oms, qui presenta la seva opera prima en un moment vital molt diferent i ja allunyat del que s’explica a la pel·lícula.
Aquest dijous, s’ha projectat ‘Molt lluny’ al cinema Rambla de l’Art de Cambrils en una preestrena emmarcada dins del projecte Viridiana, que promou el cinema d’autor europeu arreu d’Espanya amb passis especials i col·loquis. En aquest cas, més d’una vintena de sales de l’Estat espanyol han gaudit d’aquesta projecció prèvia a l’estrena oficial, després del seu pas pel Festival de Màlaga, el Festival de Cinema Espanyol de Nantes i la clàusura del D’A Film Festival de Barcelona. La sessió ha precedit una xerrada virtual amb el director Gerard Oms, qui n’ha pogut desgranar detalls i intimitats.
La història que es narra és de l’any 2008, una dècada ja considerada per Oms «d’època», ja que qui l’ha viscut, la recorda amb una certa nostàlgia. Amb tot, disset anys més tard, i malgrat els canvis i llibertats lluitades i assolides, continua sent de vital importància que s’expliqui, i més encara amb l’altaveu que tenen artistes i actors com Mario Casas. «Un noi francès de vint-i-pocs anys es va acostar a mi després de la projecció a Nantes i em va dir que intentaria convèncer els seus pares per veure-la, i així aprofitaria per dir-los qui és», recorda Oms. I sí, el Sergio no es desvincula en cap moment de la samarreta de l’Espanyol, i és que a un noi homosexual li pot agradar el futbol, esport o esdeveniment social apropiat per uns quants que no ho són tot.