Fa uns dies, remenant una capsa de cassets que tinc a casa, vaig retrobar-ne una de Radio Tarifa. Es tracta del seu primer àlbum, ‘Rumba Argelina’ (1993). Feia temps que no l’escoltava, i quan la vaig posar en un reproductor que encara conservo, vaig tenir clar que us l’havia de recomanar com més aviat millor.
Trobo fascinant la proposta de fusió de Radio Tarifa, que integra amb naturalitat el flamenc, la música andalusina, les melodies àrabs, els sons medievals i les influències mediterrànies. A aquesta riquesa sonora s’afegeix la veu rogallosa i inconfusible de Benjamín Escoriza, que hi aporta una gran força expressiva. El resultat és una experiència musical captivadora que transporta l’oient a un univers sonor sense fronteres geogràfiques.
La història de Radio Tarifa va començar a Madrid l’any 1992, quan Faín Sánchez Dueñas i Vincent Molino, que ja havien coincidit en projectes de música medieval, van decidir explorar les connexions entre les músiques mediterrànies a través de les seves arrels comunes. Poc després s’hi va incorporar Benjamín Escoriza. El nom escollit per al grup prové de la ciutat andalusa de Tarifa, el punt més meridional de la península Ibèrica i una porta oberta cap a l’Àfrica, símbol de trobada entre cultures.
L’any 1993 van publicar el seu primer disc, ‘Rumba Argelina’, que és el que us recomano aquesta setmana. Editat pel segell Música sin Fin, el treball inclou joies com «Rumba Argelina» —que dona nom a l’àlbum—, «Oye China» o «Lamma Bada». En aquest treball, Radio Tarifa desplega la seva proposta de fusió combinant instruments tradicionals —la guitarra flamenca i la percussió— amb altres d’origen antic o oriental —la flauta, el rabeu, el llaüt i la darbukka—. Hi participen també diversos músics convidats, com Javier Ruibal, Gerardo Núñez o Javier Paxariño.
Més endavant arribarien altres treballs, com ‘Temporal’ (1996), ‘Cruzando el río’ (2000) i ‘Fiebre’ (2003). El 2006 el grup va interrompre la seva activitat després de més d’una dècada de concerts i enregistraments. La mort de Benjamín Escoriza el 2012 va representar una gran pèrdua per al món de la música.
Després d’un llarg període de silenci, Faín Sánchez Dueñas i Vincent Molino van reprendre el projecte i el 2025 van publicar La noche, un nou treball que inclou enregistraments de la veu de Benjamín Escoriza fets anys abans de morir.
Us deixo amb la cançó «Rumba Argelina», a veure si us agrada tant com a mi.