Fa uns dies, quan li vaig comentar la voluntat de dedicar-li una recomanació, Jordi Cervera (Reus, 1959) va respondre amb ironia: «Crec que no he gravat cap disc, i, si l’hagués gravat, no seria per recomanar-lo.» I, efectivament, no consta que n’hagi enregistrat cap. Tanmateix, aquest espai setmanal també vol posar el focus en qüestions i persones que mereixen ser destacades, com és el cas d’avui.
Parlo, doncs, de Jordi Cervera per reivindicar una trajectòria consagrada en els àmbits de la cultura i el periodisme, i també per agrair-li la nostra amistat, que es remunta als anys vuitanta, quan compartíem inquietuds musicals. Si la memòria no em falla, em sembla que ens vam conèixer durant la posada en marxa de l’FM de Ràdio Popular de Reus, el 1982. Tot i que avui la seva activitat se centra més en la literatura, vull recordar la seva etapa radiofònica, amb programes musicals innovadors que encara avui resulten inoblidables, també a Ràdio Reus. La música, de fet, continua sent una de les seves grans passions.
Al llarg de la seva trajectòria —ja sigui com a escriptor, poeta, articulista, conductor de programes o gestor cultural—, Cervera ha mantingut una línia de treball marcada pel bon criteri. No exagero gens: el seu estil reflecteix tant el seu talent com un compromís amb una cultura sempre suggeridora i amb un periodisme exercit amb sentit comú. Aquesta trajectòria no passa desapercebuda: els nombrosos premis que ha rebut en són una clara confirmació.
Una mostra recent d’aquesta manera de fer és el seu nou llibre ‘Flota com una papallona…,’ presentat fa pocs dies a l’Espai Mil Nou de Reus en un format original, amb la participació de Daniel Recasens i Margarida Aritzeta. L’acte va tornar a demostrar l’aposta de l’autor per la cura en tots els seus projectes.
En un món mediàtic i cultural sovint marcat per la recerca incessant de notorietat, la trajectòria de Jordi Cervera sempre ha avançat a contracorrent. És el cas d’aquell periodista i escriptor que, sense recórrer a grans escarafalls ni a titulars cridaners sobre si mateix, ha sabut consolidar una veu respectada. Lluny de buscar un protagonisme excessiu, ha optat per situar al centre allò que realment importa: les seves històries.
Per al vídeo, recorro a la cançó de Los Rápidos titulada «Navaja de papel», perquè sé que li agrada i perquè Manolo García i Quimi Portet formen part de la seva història. Fins on jo sé, hi ha almenys dos moments clau que ho il·lustren, tot i que segur que n’hi ha més: el primer es produeix quan un jove Manolo García li porta un disc de promoció de Los Rápidos als vells estudis de Ràdio Popular de Reus; el segon té lloc quan un grup de gent de Ràdio Music Club apareixem —no recordo si per sorpresa— amb García i Portet després d’un concert d’El Último de la Fila a Reus a La Minifalda Atòmica, un local dirigit per Jordi Cervera a la Pineda. Va ser una nit inoblidable… també per a ell.
Una abraçada, Jordi!