Des que vaig començar aquestes recomanacions el 2017, cada final de gener les dedico a la música de jazz per recordar i retre homenatge a l’amic Jordi Bonet, mort el 29 de gener de 2005 en un accident d’escalada. Ell era un apassionat del jazz, i és per mantenir viu aquest record que aquesta setmana us parlaré de Guillermo McGill (Montevideo, Uruguai, 23 de setembre de 1965), bateria, compositor, productor i professor, a més de presentar-vos una de les seves cançons. No sé si el Jordi Bonet el va arribar a posar mai al seu programa de ràdio Jazz i altres herbes, però no m’estranyaria, tenint en compte l’excel·lent qualitat del programa.
Establert a Barcelona des dels 12 anys, McGill ha desenvolupat una trajectòria marcada per la recerca constant en la música. La seva formació combina estudis musicals amb un aprenentatge autodidàctic i experimental, fet que ha estat clau en la configuració d’un llenguatge musical propi. La seva obra, que defuig l’espectacularitat, dialoga amb diverses tradicions —del jazz i el flamenc a la música contemporània— sense adscriure’s explícitament a cap corrent.
Va iniciar la seva carrera al Taller de Músics de Barcelona, on, encara adolescent, va obtenir durant tres anys consecutius el primer premi del Concurs Nacional de Jazz per a Joves Intèrprets, i el 1993, el primer premi del Concurs Nacional de Composició de Jazz. Va ser membre fundador del trio de Chano Domínguez, juntament amb Javier Colina, amb qui va participar en la pel·lícula ‘Calle 54’, de Fernando Trueba. La seva projecció internacional s’ha consolidat especialment en l’àmbit de la fusió flamenca i el jazz, i ha col·laborat amb artistes com Enrique Morente, Dave Liebman, John Abercrombie, Wynton Marsalis, Tete Montoliu o Jorge Pardo, entre molts altres.
Com a músic líder ha publicat set àlbums, i ha participat en prop d’un centenar de gravacions com a acompanyant. Ha actuat en escenaris com el Carnegie Hall, el Lincoln Center o el Kennedy Center, i ha desenvolupat una destacada tasca pedagògica en centres com Musikene, el Centre Superior de Música del País Basc.
La cançó del vídeo es titula «Es hora de caminar» i obre l’àlbum homònim, publicat el 2016. McGill hi combina jazz i flamenc amb l’acompanyament de músics com Perico Sambeat, Javier Colina, Marco Mezquida i Juan Diego Mateos.