És poc probable que prosperi a curt termini la denúncia de Carles Puigdemont davant la Comissió Europea, atès que la institució comunitària manté profundes reserves jurídiques sobre la mateixa Llei d’Amnistia i no sol interferir en els terminis de tramitació dels tribunals interns.
La defensa de Carles Puigdemont va interposar una reclamació formal el 21 de juliol de 2026 demanant l’obertura d’un procediment d’infracció contra Espanya sota l’article 258 del TFUE. Argumenta la defensa que el Tribunal de Comptes exerceix una «estratègia obstruccionista» i desobeeix de manera deliberada el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per haver obert un termini de deu dies perquè les parts presentin al·legacions sobre si els fons del procés van afectar els pressupostos de la Unió.
Caldria considerar quins són els factors que jugarien en contra de la denúncia. Des del punt de vista de qui subscriu aquest escrit, es constata un cert escepticisme per part de la Comissió Europea, ja que lluny de defensar fermament la llei, els serveis jurídics de la Comissió van al·legar davant el mateix TJUE que l’amnistia no sembla respondre a un interès general, sinó a un acord estrictament polític per a la investidura, criticant que Espanya ignorés les directrius de claredat de la Comissió de Venècia.
En segon lloc, cal tenir en compte que preval la independència en els tràmits judicials. El Tribunal de Comptes no ha dictat un rebuig definitiu de la llei, sinó que ha obert una providència de consulta reglamentària per determinar si hi va haver desviament de fons europeus. La Comissió Europea tradicionalment evita sancionar els estats membres per retards processals ordinaris dels seus òrgans judicials mentre aquests segueixin cursos legals vàlids.
I, en tercer lloc, la Fiscalia dona suport a una via interna ràpida. En efecte, la mateixa Fiscalia General de l’Estat ha sol·licitat al Tribunal de Comptes aplicar l’amnistia amb urgència en considerar improcedent la maniobra. Això demostra que els mecanismes institucionals interns de l’estat de dret a Espanya estan funcionant, cosa que resta urgència a la intervenció de Brussel·les.
Després de recollir diverses valoracions d’experts juristes, una avaluació ràpida sobre els possibles escenaris i el recorregut de la reclamació presentada per la defensa de Puigdemont podria contemplar tres camins: primer, l’arxiu de la reclamació a Brussel·les, ja que la Comissió Europea té total discrecionalitat per obrir o no un expedient d’infracció i, atès que la mateixa institució té dubtes jurídics de fons sobre l’encaix de l’amnistia, el més previsible és que guardi l’escrit en un calaix o l’arxivi; segon, que es doni una solució interna prèvia per part del Tribunal Constitucional, ja que el Tribunal Constitucional espanyol té previst resoldre els recursos contra la inaplicació de l’amnistia durant els mesos de setembre i octubre, de manera que si la cort de garanties esmena els tribunals inferiors, la denúncia davant la Comissió Europea decaurà completament en haver-se solucionat el problema internament; i, tercer, es podrien mantenir les mesures cautelars en no prosperar la via d’urgència sol·licitada per la defensa a Brussel·les, de manera que les fiances i embargaments comptables superiors als 9,5 milions d’euros que pesen sobre els denunciants continuaran vigents a curt termini.
Ricardo Mor Solà és diplomàtic.