Si el canvi climàtic s’ha de corregir a partir de menys contaminació lumínica, menys fums industrials, menys gasos emesos pel parc automobilístic, menys consum de carn per reduir els corrals de bestiar boví, o en consumir productes de proximitat per afavorir la pagesia, molt em temo que fem tard.
Com es pot només rebaixar la llum de neó que és la base publicitària implantada a tot el món, o adaptar les indústries a altres sistemes de funcionament, o substituir avions, autocars, furgonetes, cotxes, motos, amb el negoci de les seves curses inclòs, o reeducar a milers de milions de persones per qui comprar a les grans superfícies ja és més que un hàbit?
Tot indica que alguna cosa urgent es fa prioritària, però el fet que a les Cimeres mundials pel Canvi Climàtic que se celebren periòdicament i va tothom menys els que contaminen més, i s’acaben sense cap acord radical i d’obligat compliment, deixa entreveure que no arribarà amb la urgència que requereix el problema.
Pel que fa al que depèn de cadascú, l’eliminació total de les bosses de plàstic, ara per ara, sembla difícil, però el triatge dels residus està a l’abast. De la política arribarà la implementació de l’energia eòlica, malgrat l’impacte poc integrat que produeix al paisatge, com remarquen des de les zones on ja està o hi estarà present. En aquest cas, caldrà fer un sobreesforç, per part de tots, per a pal·liar els efectes negatius en pro del granet de sorra, necessari i urgent, que la natura on vivim reclama.