Fa temps que, passejant pels carrers de Reus, m’adono d’un detall que em sembla tan evident com injust: a la majoria de les vies dedicades a persones il·lustres, només hi apareix el cognom patern. El cognom de la mare, que forma part indiscutible de la identitat de qualsevol persona, queda sistemàticament esborrat dels rètols.
Aquesta absència em molesta profundament. Crec que no és només una qüestió formal, sinó també una forma subtil d’invisibilitzar les dones que hi ha darrere de les biografies dels homenatjats. Totes aquestes persones que avui mereixen un carrer han estat, també, fills o filles d’una mare que va influir en la seva educació, en els seus valors i en el seu recorregut vital. I, tanmateix, el seu cognom no hi és enlloc.
Em sembla que ja és hora de revisar aquesta tradició. Si realment volem una ciutat que reflecteixi els valors d’igualtat i respecte que defensem, hem de començar per la nostra pròpia toponímia. Incorporar els cognoms materns als carrers no seria només un acte de justícia històrica, sinó també una manera de dignificar la memòria de totes aquestes mares que han quedat fora del mapa —literalment.
Per això reivindico que l’Ajuntament estudiï aquesta qüestió i iniciï un procés de correcció. No es tracta d’esborrar res, sinó d’afegir allò que durant dècades s’ha ignorat: la meitat de la nostra identitat.