L’estelada que onejava al campanar de l’església de Santa Maria la Major de Prades des de l’any 2012 ha estat retirada aquest mes de juliol, segons ha informat el rector de la parròquia, a instàncies de l’Arquebisbat de Tarragona. La mesura s’ha adoptat després de, segons detallen, diverses denúncies rebudes per la presència de la bandera «en un edifici de caràcter religiós».
El rector, Mn. J. S. Pellicer, ho ha comunicat a través del canal de comunicació municipal eAgora, on ha explicat que la decisió es pren «per indicació directa de l’Arquebisbat i amb l’objectiu de preservar la convivència i evitar possibles tensions dins la comunitat parroquial». En el mateix missatge, ha remarcat que no es tracta «d’una decisió política», sinó d’una mesura encaminada a garantir que la parròquia continuï sent «un espai obert i respectuós per a tothom».
La presència de l’estelada al campanar no havia generat fins ara cap conflicte públic conegut, i la seva retirada ha provocat reaccions entre alguns veïns i entitats locals. El col·lectiu Prades per la Independència ha expressat la seva inquietud per la decisió i ha anunciat accions simbòliques, com la col·locació d’estelades als balcons, com a mostra de desacord. En aquest sentit, segons detallen, fins al moment, no consta cap comunicat oficial de l’Arquebisbat de Tarragona adreçat al consistori sobre aquest assumpte. Amb tot, les mobilitzacions anunciades tenen un caràcter cívic i simbòlic, i es plantegen com una expressió de rebuig a una decisió que, segons diversos veïns, «no havia estat objecte de debat ni consulta prèvia».
La Coordinadora de la Resistencia Cívica de Tarragona ha estat qui ha instat formalment a l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, a ordenar la retirada de l’estelada que oneja al campanar de l’església de Santa Maria de Prades. En una carta adreçada al prelat, l’entitat argumenta que la presència de símbols polítics en espais de culte vulnera el principi de neutralitat religiosa i pot generar “divisió entre els feligresos”. A més, subratllen que els temples catòlics haurien de ser espais de comunió i acollida, oberts a tota la comunitat, amb independència de les ideologies individuals.
L’associació expressa també una crítica més àmplia al que consideren una “identificació política” d’una part de l’Església catalana amb el nacionalisme, i vinculen aquest posicionament amb l’augment del secularisme a Catalunya en les darreres dècades. Atribueixen aquest descens de la pràctica religiosa al que defineixen com una “substitució de Déu pel nacionalisme” i reclamen una revisió del paper de l’Església en el debat identitari català. Des de l’entitat, demanen una resposta clara de l’arquebisbat per tal de “restaurar la neutralitat i la funció espiritual” del temple.