El 2025 ha estat un any intens per a Reus. La ciutat ha viscut tot tipus d’esdeveniments i actes en un any que tothom recordarà per la gran apagada elèctrica que hi va haver a la Península Ibèrica, que va posar de manifest la vulnerabilitat de les infraestructures bàsiques i va generar hores d’incertesa entre la ciutadania. A continuació, us destaquem alguns dels temes més rellevants d’aquest 2025 a Reus.
Un dels principals eixos de la política local ha estat la transformació urbana i la mobilitat. La implantació progressiva de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), amb sancions actives i noves fases en marxa, ha generat debat entre veïns i sectors econòmics, mentre que l’ajuntament defensa la seva imposició legal i la necessària adaptació a criteris de sostenibilitat i salut. Una altra de les mesures qüestionades ha estat en l’àmbit educatiu, ja que la nova zonificació escolar ha generat que una part de la comunitat educativa qüestionés els criteris establerts i el dibuix final de les àrees assignades.
Un altre focus destacat ha estat la planificació d’equipaments com la nova estació d’autobusos, la qual avança cap a la licitació del projecte bàsic. La ubicació proposada inicialment, al parc de Mas Iglésias, va desencadenar una forta mobilització ciutadana, amb més de 5.000 signatures recollides en defensa de l’espai verd. Finalment, aquest nou equipament es construirà a tocar de l’actual i ocuparà la plaça del Canal, al sud de la ciutat. És aquesta zona per la qual aposta el govern per fer créixer la ciutat, i recentment s’ha anunciat que el consistori rebrà 12,5 MEUR del Pla de Barris de la Generalitat de Catalunya i 6 MEUR dels fons Feder per tal d’agilitzar la transformació dels barris del sud.
El 2025 ha deixat avenços en equipaments i serveis de proximitat, com ara la inauguració del Centre Cívic Gregal, que ha suposat l’obertura d’un nou espai de convivència i dinamització comunitària, o la recuperació de la Bassa Nova com a espai patrimonial i de lleure, un entorn històric que ha recuperat la seva vocació d’ús públic i cultural.
En l’àmbit urbanístic estratègic, Reus ha fet un pas important cap a la futura cessió dels terrenys de la platja de vies per part d’Adif, una reclamació de llarga durada que obre la porta a la transformació d’un àmbit pendent de revitalitzar-se. Les obres del carrer Ample han estat una de les intervencions més ambicioses del mandat, però també una de les més controvertides. Queixes per afectacions al veïnat i al comerç s’han multiplicat al llarg de l’any, i han generat un debat continu sobre el model de reforma urbana.
Reus ha reforçat la seva projecció en l’àmbit de recerca i tecnologia amb el reconeixement com a Ciutat de Ciència i Innovació, un distintiu estatal que avala les polítiques de suport al coneixement, la recerca i la transferència tecnològica.
El 2025 també ha estat any d’efemèrides destacades. Cal destacar que REDESSA ha celebrat els seus 30 anys com a motor de l’emprenedoria i el desenvolupament econòmic local, i a la vegada, la Unió de Botiguers de Reus ha commemorat el seu 50è aniversari, i s’ha posat en valor mig segle de comerç de proximitat i la seva importància per a la vida local.
En serveis supramunicipals, i amb la mirada posada en la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, l’entrada en funcionament de Funecamp ha representat un canvi en la gestió funerària al Camp de Tarragona.
El 2025 ha estat també un any en què Reus ha reforçat iniciatives de memòria democràtica, no tan sols amb la col·locació de diverses llambordes Stolpersteine en record dels deportats reusencs a camps de concentració nazis, sinó perquè des de Direcció General de Memòria Democràtica s’ha assegurat que s’impulsarà la prospecció d’una possible fossa franquista al costat de l’antiga fàbrica textil de Pich Aguilera.
Un altre dels debats que ha sacsejat la vida social i religiosa de Reus aquest 2025 ha estat la crisi a la Reial Congregació de la Puríssima Sang. Aquesta entitat, històricament vinculada a la Setmana Santa reusenca i amb arrels centenàries al patrimoni religiós local, va decidir deixar l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus, fet que va acabar propiciant que, després de diversos intents de comunicació fallits, l’Arquebisbat de Tarragona cessés la seva junta. A hores d’ara, i arran de canvis de pany i la difusió de pamflets polèmics, l’Arquebisbat ha traslladat l’activitat religiosa de la Sang a la Prioral de Sant Pere.
El calendari cultural del 2025 ha estat intens, amb dues grans efemèrides. Reus, juntament amb Riudoms, van ser els municipis escollits per a la inauguració de l’Any Nacional Gaudí, que continuarà fins a l’any vinent. Paral·lelament, s’ha posat punt final a l’Any Fortuny, amb actes que han revalorat la figura del pintor reusenc.
No tot han estat bones notícies: el Reus Music Festival ha cancel·lat la seva segona edició. En canvi, Reus ha celebrat el retorn del festival Pintor Rock, que per primera vegada s’ha viscut a la ciutat i ha consolidat la programació de música en directe.
En l’àmbit institucional, el Centre de Lectura ha iniciat una nova etapa amb Empar Pont al capdavant, i ha esdevingut així la primera dona presidents d’una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat.
Ara conclou un 2025 ple d’activitat a la ciutat i comença un 2026 que ha de ser l’any clau del mandat, tal com van anunciar els tres socis de govern ara fa uns dies, amb l’aterratge de diversos projectes importants.