Aquest divendres, 14 de març, a l’Arxiu Municipal de Reus ha tingut lloc l’acte en record a Enric Calabuig Buigues, exiliat, deportat i assassinat pel nazisme. A causa de la pluja, no s’ha pogut celebrar on estava previst, al carrer de Batan, número 28, on hi va viure Calabuig i on les Brigades Municipals col·locaran la setmana vinent la llamborda Stolpersteine en el seu homenatge.
«Una vida marcada per la música i l’amor per la llibertat»
Nascut l’any 1918 a Gandia, de ben jove, Enric Calabuig es va establir a Reus, on hi van néixer els seus altres germans. Calabuig, qui va ser voluntari de la Creu Roja, sentia passió per la música, sobretot de la de Carlos Gardel, i va ser un amant de les sardanes. Juntament amb el seu pare, va treballar a la Serradora de Cal Rodón.
A l’exili, es va veure forçat a allistar-se a les Companyies de Treballadors Estrangers –en concret, a la núm. 140– . Amb tan sols 23 anys, va ser capturat per l’exèrcit alemany. L’abril de 1941 va ser deportat al camp de Mauthausen, i als pocs mesos, va ser traslladat al camp satèl·lit de Gusen on el van assassinar el 9 de desembre de 1941.
Amb l’objectiu de restituir la seva memòria, s’ha viscut un acte molt emotiu -amb ofrena floral inclosa- en el qual han intervingut dues nebodes i un nebot de Calabuig, a qui no van arribar a conèixer, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Font, la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, i l’alcaldessa Sandra Guaita. Alumnes de l’Institut Domènech i Montaner, el Tapiró i del Col·legi Sant Josep hi han assistit i han llegit textos de Primo Levi i Joaquim Amat-Piniella. Durant l’acte, l’alumnat del Conservatori de la Diputació de Tarragona a Reus ha interpretat peces musicals de Johann Joachim Quantz.
Tal com han apuntat en les seves intervencions, el conjunt de les Stolpersteine («micromonuments»), obra de l’artista alemany Gunter Demnig, permeten disposar d’un gran memorial descentralitzat arreu d’Europa i altres indrets del món per recordar les persones que van ser capturades, empressonades i en molts casos, assassinades per l’odi de l’Holocaust, i en el cas d’Espanya, amb la complicitat del franquisme. Actualment, hi ha més de 90.000 llambordes instal·lades per tot el món; a Catalunya, d’on van ser deportades unes 2.000 persones, ja n’hi ha unes 600.
Un homenatge al passat, una crida a la reflexió del present i a la no repetició en un futur
A la ciutat de Reus, fins al moment, s’han documentat un total de 36 persones deportades als camps nazis. L’any 2023 es van col·locar dotze llambordes i enguany, es preveu instal·lar-ne deu més. La d’Enric Calabuig Buigues ha estat la primera d’aquest 2025, i la segona serà el 2 d’abril, en homenatge a Eudald Mercadé Martí, assassinat a Gusen el 24 d’octubre de 1941.
Les Stolpersteine són llambordes quadrades (10 x 10 cm) on es graven les dades de les persones empresonades i deportades, tant de les que van morir als camps com de les que van ser alliberades. S’acostumen a col·locar davant l’últim domicili conegut de la persona deportada que tenia un vincle amb la ciutat, amb el barri o amb els veïns…