Organitzat per Òmnium Baix Camp, l’únic debat sobre la situació de la llengua catalana a les comarques del Camp, es desenvolupà ahir a l’espai de la Llotja, de la Cambra de Comerç de Reus, amb la participació de 9 dels 12 partits que es presenten a les pròximes eleccions municipals.
Conduït per la nova presidenta de l’entitat, la filòloga Agnès Toda, l’acte es desenvolupà partint de les dades sociolingüístiques del darrer estudi del 2018 per part del Govern de la Generalitat, en què aquestes ja donaven un senyal d’alerta sobre la davallada en l’ús social de la llengua catalana, fet que contrasta amb els índexs de coneixement passiu de la llengua, cada volta més elevats. Diferents blocs serviren perquè els diferents ponents: Jordi Salvadó, de JUNTS; Daniel Recasens, d’ERC; Andreu Martín, del PSC; Mariona Quadrada, de la CUP; Ester Amill, d’Ara Reus, i dels representants dels partits sense presència en el ple municipal, Valentín Rodríguez, d’Entre Veïns; Cèlia Albi, de Reus en Moviment; Sergi Martín, de Reus En Comú Podem, i Sergi Montaña, de Valents, es posicionessin sobre què entenien per política lingüística, quines propostes farien en l’àmbit juvenil i educatiu, el de l’esport i el lleure, o l’àmbit concret de la Guàrdia Urbana. Només el PP i Ciutadans declinaren la invitació de participar en l’acte. Vox no hi fou convidat per raons òbvies.
El debat s’inicià amb una declaració sobre la seva idea de Catalunya i la llengua per part dels diferents ponents. Els representants de Junts, Esquerra i la Candidatura d’Unitat Popular van vincular l’ús del català a la necessitat d’assolir un Estat propi i de mantenir una actitud lingüística ferma en tots els contextos socials, acompanyada de polítiques més contundents per afavorir-ne l’ús social; els representants socialista, de Reus en Moviment, Podem i Entre Veïns van emfasitzar que calia convertir el català en la llengua pròpia i prioritària de l’àgora pública amb accions concretes en diferents àmbits socials, Només Valents posà l’accent en la defensa del bilingüisme, consagrat per la legislació estatal i autonòmica, i que no es podia anar més enllà del foment de la llengua.
Les xarxes socials i la necessitat d’activar polítiques de promoció del català des de les regidories de Joventut, Cultura i Educació centraren les intervencions de la majoria de representants polítics, que reconegueren que s’havia d’anar molt més enllà, entrelligant les diferents àrees municipals en aquest objectiu. La recuperació del Premi d’Idees per Promoure l’Ús del Català també es posà damunt de la taula com a element important de dinamització lingüística. També s’emfasitzà la necessitat d’augmentar els cursos de català i les campanyes de promoció de la llengua entre els col·lectius de ciutadans nouvinguts, en col·laboració amb els centres cívics i les diferents entitats ciutadanes.
Els àmbits del lleure i l’esport foren analitzats pels diferents representants, que coincidiren majoritàriament en la necessitat de potenciar-ne el voluntariat lingüístic i la formació lingüística de monitors i educadors mitjançant els cursos de sensibilització lingüística que ja es desenvolupen en alguns àmbits de l’administració municipal, com els treballadors dels centres cívics de la ciutat, o en professionals de la sanitat o la restauració. La Guàrdia Urbana i l’ús de la llengua també fou motiu d’anàlisi, on es coincidí en el retrocés de l’ús real del català per part d’aquest cos de servidors públic, realitat que la majoria de formacions van convindre que calia revertir amb urgència, tot recordant l’obligatorietat de fer complir el Reglament municipal d’Ús de la Llengua Catalana i la mateixa legislació catalana en matèria lingüística.
D’altra banda, la urgent necessitat de revisar el Reglament lingüístic municipal (RULC), de constituir un Pacte Local pel Català i la dinamització pràctica i real de la Taula d’entitats per la llengua, creada fa un any, clogueren el primer i darrer fòrum de debat de partits polítics sobre la llengua catalana a Reus, el Baix Camp i a tot el Camp de Tarragona. També es debaté sobre la funció de la Regidoria de Política Lingüística, creada l’any 1998, i de com calia donar-li un nou impuls per esdevenir més eficient i transversal en les polítiques municipals.
Finalment, Òmnium proposà la signatura d’un Decàleg Lingüístic de deu punts obert a la signatura de les diferents formacions polítiques de Reus i el Baix Camp, sota una observació periòdica per fer-ne balanç durant la propera legislatura, amb els nous equips municipals que es conformin a Reus i a les diferents viles de la comarca a partir del 28 de maig. Tots els partits polítics presents en el debat, llevat de Valents, prengueren el compromís públic afirmatiu de la seva signatura i el compliment dels seus objectius en la pròxima legislatura de l’Ajuntament de Reus.