El recompte nocturn dut a terme a Reus la nit del dimarts 27 d’octubre ha permès localitzar 31 persones al carrer. El dispositiu va mobilitzar una cinquantena de voluntaris i forma part d’un projecte impulsat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.
La regidora de Serveis a les Persones i Drets Socials, Anabel Martínez, ha precisat que una desena de les persones localitzades van manifestar que no tenien llar. En els altres casos, caldrà fer un seguiment per aclarir si es trobaven al carrer de manera puntual o si hi pernoctaven habitualment. Per tant, el resultat del recompte no implica que totes les persones identificades visquin al ras. Els equips es van distribuir en deu zones de la ciutat, que van recórrer carrer per carrer. A les persones que hi van trobar se’ls proposava respondre una enquesta per recollir informació sobre el seu perfil i la seva situació. També se’ls oferia menjar i beguda calenta i se’ls explicaven els recursos municipals als quals podien accedir, entre els quals el Servei Residencial d’Estada Limitada del Centre Social El Roser.
L’actuació va comptar amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana, Protecció Civil, Creu Roja, Casa Misericòrdia, Fundació Bara, Manos Extendidas, Càritas Interparroquial de Reus i Suara Cooperativa.
Una fotografia puntual per orientar les actuacions
Reus s’ha incorporat a aquest projecte estatal, que ha de permetre compartir dades entre municipis i disposar d’una diagnosi conjunta sobre el sensellarisme. La informació obtinguda s’enviarà al govern espanyol i servirà per orientar les polítiques i les actuacions futures.
Els serveis municipals tenien identificades habitualment una desena de persones que dormien al carrer, segons la coordinadora municipal de l’Àmbit de Sensellarisme, Laia Besora. Amb tot, el recompte d’una única nit ofereix una imatge puntual i no reflecteix totes les situacions que es produeixen al llarg de l’any. Durant el 2025, els serveis municipals van atendre 160 persones que manifestaven viure al carrer.
El sensellarisme que queda fora del recompte
Una de les dificultats és detectar les formes d’exclusió residencial que no són visibles a la via pública. És el cas de part del sensellarisme femení, que pot quedar ocult en situacions d’infrahabitatge o en relacions personals que algunes dones mantenen per por de quedar-se sense un lloc on viure. Segons Besora, aquesta realitat és cada vegada més visible, però sovint escapa dels recomptes centrats en les persones que passen la nit al ras.