El ple de l’Ajuntament de Reus ha aprovat la moció d’adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, impulsat per la conselleria de Política Lingüística. La signatura formal de l’adhesió ha tingut lloc aquest dijous, 23 d’octubre, a l’Ajuntament de Reus, en un acte encapçalat pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i l’alcaldessa del municipi, Sandra Guaita.
Aquesta adhesió s’emmarca en la iniciativa que el Govern ha posat en marxa per implicar el món local en el desplegament del Pacte Nacional per la Llengua. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el conseller Vila van adreçar recentment una carta a tots els ajuntaments de Catalunya convidant-los a sumar-s’hi i facilitant un model de moció per als plens municipals. La missiva destacava el paper essencial dels ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania i com a actor clau per desenvolupar polítiques lingüístiques efectives en àmbits tan diversos com l es escoles bressol, la cultura, l’esport, el lleure o el comerç de proximitat.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i altres membres de la corporació municipal, han rebut el conseller al palau municipal, on ha visitat la planta noble, ha signat al llibre d’honor de l’Ajuntament i ha mantingut una reunió de treball amb l’alcaldessa i altres membres del Govern de Reus.
En el marc de l’acte de signatura, el conseller Francesc Xavier Vila, ha subratllat que amb Reus, el Pacte Nacional per la Llengua suma una nova ciutat «referent en l’àmbit cultural i social». «El paper dels ajuntaments és determinant per garantir que el català continuï sent una llengua compartida, viva i útil en tots els àmbits de la vida quotidiana», ha conclòs. Al seu torn, l’alcaldessa de Reus ha destacat que volen «que Reus sigui referent en la defensa i promoció de la nostra llengua».
Amb aquesta adhesió, Reus se suma a les institucions i entitats que donen suport al Pacte Nacional per la Llengua, un acord signat el maig de 2025 i fruit del consens entre institucions, entitats i societat civil. El pacte té com a objectiu garantir que el català continuï sent una llengua present i viva en tots els àmbits socials, culturals i econòmics, amb un horitzó de treball compartit fins a l’any 2030.