Aquest passat cap de setmana la ciutat ha gaudit d’una nova descoberta patrimonial a través de la programació de visites del Reus Ocult que organitza l’Associació Espais Ocults. Fa més de deu anys que l’entitat impulsa el coneixement i el reconeixement d’espais públics i privats que la pressa, la rutina, la mandra o la ignorància condemnen a l’anonimat. Una tasca divulgativa constant que mou més de 100 voluntaris i que durant la seva llarga trajectòria ha atret milers de visitants curiosos locals o fora vila que acaben les rutes coneixent i estimant més la ciutat. Fa uns dies en una trobada casual amb la presidenta de l’entitat, Coia Domingo, li remarcava l’aportació del Reus Ocult a l’augment del sentiment de pertinença a una comunitat. Dissabte i diumenge els curiosos van descobrir secrets, entre d’altres, del Dipòsit Municipal d’Aigua, de la seu dels Armats de la Sang, de l’Escola Pompeu Fabra, del Centre de Lectura, d’El Círcol, del Barris Fortuny, de les instal·lacions de Redessa Viver i de la Franja Roca Soldevila. Una àmplia i diversa mostra d’espais significatius per la seva arquitectura, però també per la seva funció.
Reus és una ciutat amb les arrels al segle XII que gairebé nous cents anys després ja frega els 110.000 habitants. Els historiadors locals ens podrien explicar amb detall els diferents senyals físics i socials que el pas del temps ha anat deixant i que han fet i desfet carrers i places. La urbanització progressiva de la ciutat ha esborrat o reduït a gairebé anècdotes elements clau en l’evolució de Reus com la muralla medieval que altres poblacions han sabut conservar parcialment o totalment. Recomano l’article publicat per Antoni Zaragoza el 25 de juliol de 2017 amb el títol «La década dels anys setanta va ser funesta per als edificis emblemàtics de Reus». Ens parla de la desaparició de l’Hotel de Londres de la plaça de Prim o de la transformació de la casa natal del general Prim de la plaça del Mercadal per acollir un edifici horrorós, seu d’una entitat financera espanyola, recuperat per l’Ajuntament el 2007 com a centre d’interpretació de l’obra de l’universal arquitecte reusenc Antoni Gaudí. El Gaudí Centre va reparar un nyap que feia mal a la vista i al cor.
Estem parlant de l’evolució de la pell de la ciutat des dels seus orígens fins ben entrat el passat segle XX. Però com està mutant la superfície de Reus quan estem tancant el primer quart del segle XXI? Com està canviant la superfície, però també la seva població? A principis de setembre, mentre feia un cafè a la gelateria Xixona del raval de Santa Anna amb el director de LANOVA Ràdio de Reus, David Fernàndez, un jubilat valencià que feia un refresc amb la seva dona es va adreçar a nosaltres, sense presentació prèvia, amb una pregunta directa i contundent: «Hi ha molt moros a Reus, no?». Ho va dir en castellà. La conversa va durar deu segons. Prou temps per dir-li educadament que no li contestava perquè em semblava que ell i jo estàvem als antípodes en la qüestió de la immigració. El David també estava amb ulls com a plats.
La tendenciositat de la pregunta em va frenar d’explicar que a Reus, segons dades de la Generalitat, tenim més de 20.000 estrangers de més de 80 països diferents el que significa un 18,48 % de la població total. I de la població estrangera un 39,32 % es marroquina, un 11,66 romanesa i gairebé un 10 colombiana. O que aquesta població estrangera viu fonamentalment als barris de Mare Molas, Muralla o Carrilet. Amb aquell bon home haguéssim pogut tenir una conversa intel·ligent i respectuosa sobre el repte majúscul que suposa la immigració si creiem en la convivència, la multiculturalitat i el respecte als drets humans. Haguéssim pogut parlar d’aquest altre Reus Ocult. El Reus de 2025 que poc té a veure amb el dels gloriosos segles XVIII i XIX.
Confio que l’encomiable tasca de l’Associació Espais Ocults contribueixi a teixir una xarxa de coneixement on es barregin els elements arquitectònics i els històrics per saber d’on venim. Manllevant un fragment de l’històric himne del Futbol Club Barcelona creat el 1974 per l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs (1927-2023) i del també escriptor, actor i promotor cultural Jaume Picas (1921-1976): «Tant se val d’on venim/si del sud o del nord/ara estem d’acord, ara estem d’acord/una bandera ens agermana». En el cas que ens ocupa, la del Reus revelat.